El ‘regalet’ de Nadal: 10 ha més enrajolades de plaques
“LA MARINA DE LLUCMAJOR du camí de ser un gran polígon industrial abans que la majoria de mallorquins l’hagin coneguda. Sumau-hi 10 hectàrees més sepultades de plaques. Això no és cap transició, és especulació del sòl”, denunciava el col·lectiu Terraferida la vigília de Nadal. El Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) del mateix dia 24 de desembre, el darrer abans d’escriure aquestes línies, anunciava tres nous parcs fotovoltaïcs a la zona, més de 100.000 m2 de plaques més que s’estan menjant una de les àrees naturals més riques en biodiversitat de Mallorca. Quan el Govern parla de transició ecològica, les rialles dels especuladors als quals serveix ens arriben de més enllà de la mar.
S’ha de recordar que el GOB -Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa- fa molts d’anys que exigeix a l’Executiu autonòmic la protecció de la Marina de Llucmajor. S’ha de saber que, en la passada legislatura, quan la Conselleria de Medi Ambient va fer una ampliació de les ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Aus), el GOB va insistir un pic més en la protecció de la Marina presentant nombrosos informes científics que l’avalen. El Govern s’hi va negar, tot i que es va comprometre a incloure-ho en futures proteccions. En aquells moments, l’enrajolat de plaques sobre terreny rústic era només una amenaça llunyana. Ara ja comença a ser una destrossa real, en una progressió que fa feredat. I la Marina no només no l’han protegida, sinó que l’han lliurada a l’especulació més barroera: aquella que esgrimeix la bandera de l’energia sostenible per carregar-se la sostenibilitat.
La Marina de Llucmajor és una àrea d’especial interès per als especuladors i els seus segurs servidors del Govern. Tots ells es passen pels enagos que aquest paisatge agroforestal ric i divers en fauna i flora s’hagi mantingut bastant al marge del desenvolupament urbanístic que ha patit bona part de la ruralia de l’illa. Allò que hi veuen és que a la Marina les finques són molt grans, hi ha pocs propietaris amb els quals negociar, i això amb el qualificatiu de zona rústica facilita les negociacions i, sobretot, abarateix enormement el preu del sòl que volen enrajolar. Tant és que sembrar un terreny de plaques signifiqui eliminar els arbres, els arbustos i tota la fauna.
Les autopistes que ha obert el Govern als especuladors de l’energia solar no només deixaran ferida de mort la Marina, sinó bona part de Mallorca. No em cansaré de repetir que no hi ha sostenibilitat si per aconseguir-la s’ha d’enrajolar el territori rústic amb plaques. Les energies netes només ho seran si no erradiquen progressivament el paisatge natural i la seva biodiversitat, i si s’obliga les grans empreses energètiques a reforçar sostres industrials, o a ocupar solars de zones degradades o urbanitzades, encara que els surti més car. Quan les plaques siguin una tecnologia obsoleta o menys invasiva, que ho arribarà a ser, aquí haurem acabat el paisatge natural limitat que tenim. Això s’ha d’aturar, si és que hi som a temps.
