Quan regna l'estupidesa
FilòlogaDes que el covid-19 ha irromput de manera salvatge en les nostres vides, ha remodelat la nostra quotidianitat i ha fet trontollar els fonaments de les nostres societats. Però, malgrat això, els núvols negres de la pandèmia també van generar una bonica il·lusió de solidaritat i humanitat. Les nines i els nins van pintar al món molts talismans de la bona sort i els arcs de Sant Martí van omplir les façanes d’esperança que algun dia tot aniria bé. Van passar els dies i van començar a destenyir-se els alegres colors i han anat perdent la seva intensitat i em temo que una vegada s’hagin desgastat del tot només ens quedarà el record d’haver-ho intentat. Haver intentat cuidar-nos mútuament i haver somiat construir una nova humanitat més sensible i més responsable, però la veritat és que l’estupidesa insisteix i, com va dir La Fontaine, “tots els cervells del món són impotents contra qualsevol estupidesa que estigui de moda”.
L’estupidesa de moda ens les porten els vents des d’Alabama i m’atreviria a anomenar-la la ‘ruleta covid-19’. Els seus protagonistes són joves estudiants que organitzen festes per contagiar-se el virus. I de l’estupidesa passem a la insensatesa: el primer premi és per a Bolsonaro, només ell és capaç de fer una roda de premsa per anunciar al món el següent: “Acab de donar positiu”, i, tot seguit, arrancar-se la mascareta i dir: “Confés que estic perfectament”. Tan megalòman en tots els seus actes que el millor que ho descriuria és el que va dir Terenci fa més de vint segles: “El que és meu, per mi i per a mi! Jo soc el meu proïsme”.
Mentrestant, des de diferents punts del planeta continuem rebent notícies de rebrots de coronavirus per culpa de l’estupidesa i la irresponsabilitat de persones imprudents i gens solidàries. Malgrat els diferents graus de sofriment que hem patit tots, sembla que algunes ments resisteixen a entendre que el que estem vivint és pitjor que una invasió de marcians, per onsevulla ens aguaita un microorganisme que encara ningú ha pogut domar i la salut de tots està en risc. El virus es transmet a través de nosaltres i sembla que algunes persones encara es resisteixen a entendre que de la nostra responsabilitat o irresponsabilitat depèn la salut dels altres. En qualsevol moment podem sofrir una recaiguda i tornaran les restriccions i els sofriments per emmalaltir-nos o per perdre més persones. Però sembla que algunes no ho entenen i, per tant, afermen el regnat de l’estupidesa organitzant les seves botellades i festes, generant i cercant aglomeracions a les platges. A més, són individus que no duen mascaretes perquè els asfixien, els encanta tossir prop d’altres persones i el pam de distància els sembla un desterrament, així que ni contemplar que respectin els dos metres.
Els arcs de Sant Martí pintats amb mans innocents ens van emocionar llavors i una vegada va sortir el sol es va oblidar allò promès. Gràcies, nines i nins, per la vostra generositat, tal vegada us necessitarem!
