Reitero: els immigrants sumen
Els immigrants sumen es el títol d’un article que vaig publicar a l'ARA (11/1/25) amb ànim de polèmica. L'han seguit articles de Miquel Puig, Blanca Garcés i Najat El Hachmi. Els recomano. Motiven els següents comentaris:
1. Les onades migratòries han fet la Catalunya d’avui –jo mateix vinc d’un empelt valencià– i tot apunta que faran la de demà. Han estat tan fortes que, tot i haver-hi més defuncions que naixements, la població no cessa d’augmentar. En si mateixa aquesta realitat no em desassossega. A diferència de Puig, per a mi la població de la Catalunya ideal no és la del País Basc. De fet, no em molestaria que tinguéssim la seva densitat de població –uns 300 habitants per km2– i arribéssim als nou milions d’habitants. Al País Basc ser petit ha facilitat un tracte fiscal molt favorable, però hi ha hagut altres factors. Per a Catalunya és més probable que sigui la dimensió la que, per una banda, indueixi una millor sintonia de l’Estat amb les ambicions econòmiques i polítiques de Catalunya i, per altra, ajudi a guanyar visibilitat i pes a Europa.
2. Soc dogmàtic en el següent: a l'immigrant que arriba a Catalunya se l’ha d’acollir amb un vigorós esperit d’integració a la nostra societat. Perquè és la cosa decent a fer i perquè aquells a qui ens importa la preservació dels trets culturals catalans hem de tenir present que els descendents dels que arriben avui tindran molt a dir en el futur i la seva actitud cap a la catalanitat estarà influïda per com de bons acollidors hàgim estat envers els seus pares o avis.
3. L'economia és el factor principal d’atracció d’immigrants, no la política d’acollida. Però aquesta hi ha de ser i ha de ser particularment curosa pel que fa a l’habitatge i a l’educació.
4. Em reafirmo en què el càlcul del valor afegit que proveeix un immigrant no pot identificar-se amb el càlcul fiscal de la seva contribució neta –positiva o negativa– a hisenda al llarg de la seva vida. El valor econòmic addicional que fa possible també compta en positiu. Cert que, com assenyalen Puig i Garcés, hi pot haver conseqüències distributives no desitjables. Però si es crea prou valor, aquestes es poden tractar via impostos i subvencions. Cal una mica d’imaginació i de voluntat. Res impedeix, per exemple, que les cotitzacions socials dels contractes de cures depenguin de la renda del receptor del servei. El càlcul fiscal adequat no és el que es basa en les regles fiscals del present sinó en si es podrien establir regles fiscals que compensin els que no hi guanyen.
5. Una activitat econòmica que generi sous no gaire per sobre del salari mínim només podrà atreure treballadors no gaire qualificats. I en molts casos això comportarà atreure immigrants. Ara bé: la línia de força de la política industrial, la que ens ha d’obsedir, ha de ser la d’estimular una activitat o una altra, no per raó de la immigració que genera sinó per raó de la productivitat que l’activitat incorpora. Tant el volum d’ocupació –i d’immigració– que en resulti com la composició per qualificacions d’aquesta ocupació en serien conseqüències, no objectius (és segur, sigui dit de passada, que tindrem immigrants en tots els nivells de qualificació). A mi aquesta observació em diu que certament cal millorar la productivitat de la indústria turística de Salou o Lloret, però que seria absurd plantejar-se reconvertir Salou o Lloret en ciutats no turístiques. Ens distrauria.
6. El Hachmi em retreu el meu paper com a responsable de la hisenda catalana durant la crisi del 2008. Sospita que hi va haver una política deliberada d'incentivar la sortida de catalans d’origen immigrant. Faig constar que la severitat fiscal ens va venir imposada des de l'exterior i que els mínims marges que ens restaven els vàrem utilitzar per preservar les institucions bàsiques de l’estat del benestar i permetre així la seva plena reactivació a la fi de la crisi. No afirmo que no es podia fer millor, però és segur que es podia fer pitjor. Pel que fa als incentius a emigrar, ho van ser per les circumstàncies econòmiques (com continua sent el cas): per sort hi havia més oportunitats en altres països. Els moviments van afectar tots els sectors socials. Com El Hachmi, també jo tinc un familiar molt proper que durant la crisi va emigrar lluny i sense retorn. He de dir que celebro que El Hachmi no emigrés perquè per a mi, que soc lector fidel i admirador dels seus articles, ella és una demostració espectacular que els immigrants sumen.
