Reivindiquem-nos

L’oportunitat d’una tribuna pública en temps de Twitter, Facebook i Instagram pot semblar més un regal enverinat que una finestra d’opinió al món. Tot i això, la concessió estiuenca que ha tengut amb mi el diari s’ha d’agrair i aprofitar essent conscients del paper importantíssim que encara juguen els mitjans de comunicació en la nostra societat.

Les idees són com els éssers vius: neixen, creixen, es reprodueixen i moren. En aquest procés, des de la concepció d’un concepte fins que arriba al zenit hegemònic, és fonamental l’actuació d’elements tan diferents com els laboratoris d’idees, les institucions públiques, els partits polítics, els mitjans de comunicació, les entitats de la societat civil i també de les elits intel·lectuals amb voluntat d’incidir.

A Mallorca, la idea de ‘fer país’ no està de moda. Segurament pensam molt el país però el construïm poc. No existeix un consens a la vida pública, i aquí incloem els mitjans de comunicació, per tal que cada passa feta sigui a favor d’un projecte compartit i avançat per deixar una societat millor de la que hem trobat. Potser existeix com a idea però es verbalitza poc.

Una de les maneres de ‘fer país’ és contribuir a l’autoestima col·lectiva dels ciutadans de la nostra terra. Aquest és un tema insinuat per diverses persones abans que jo, però la persistent baixa confiança dels mallorquins ens ells mateixos ens obliga a tornar-hi de tant en tant.

Una de les maneres de contribuir a l’autoestima dels ciutadans de Mallorca és recordar quan realment ens hem comportat com un poble.

El proper 12 de novembre se celebraran els primers vint anys d’ençà d’una de les manifestacions més importants de la història de l’illa. Aquell dia de 1998 unes 25.000 persones desfilaren pels carrers de Palma darrere el lema de ‘No més urbanitzacions’. Centenars de persones es desplaçaren des de la Part Forana per afegir-se a la manifestació més nombrosa fins al moment, que superava la marxa en defensa de la Llei d’Espais Naturals de 1991. Amb tot, la importància de la manifestació contra les urbanitzacions s’ha d’entendre sobretot com l’avantsala del canvi polític que va tenir lloc en les eleccions al Parlament de les Illes Balears de l’any següent.

Convindria aprofitar aquest mig any que resta per recuperar, recordar i reinterpretar el que fou la manifestació de 1998. En un moment de canvi en el moviment ecologista de Mallorca, seria bo escoltar la veu dels protagonistes d’aquesta fita clau en la reivindicació conservacionista que tancà una etapa i n’obrí una altra en la història de les mobilitzacions ciutadanes a l’illa.

La memòria i la reivindicació d’aquesta efemèride haurien de fer-se d’una manera oberta, popular, participada i amb el protagonisme de la societat civil. No hauríem de caure en els mateixos errors de la commemoració dels 25 anys de la declaració de l’arxipèlag de Cabrera com a Parc Nacional Maritimoterrestre. En aquell cas la commemoració es limità gairebé a celebracions oficials i algunes pàgines als diaris. No hauríem de tornar a perdre una oportunitat com aquesta per reivindicar els nostres èxits col·lectius.

De la mateixa manera, ens hauríem de reivindicar ‘in situ’ com a poble en els indrets que s’han preservat gràcies a la mobilització dels mallorquins. Les nostres institucions haurien de començar a pensar seriosament a plantar un rètol amb el lema ‘Aquest indret fou preservat gràcies a la lluita del poble de Mallorca’ en llocs tan emblemàtics com la Dragonera, es Trenc, Cabrera, la Punta de n’Amer, Cala Mondragó, sa Canova i s’Estalella.

Una iniciativa així, traduïda en diversos idiomes, contribuiria a recordar les fites assolides en el passat als residents i ajudaria els milers de visitants que cada any trepitgen aquests indrets a comprendre que el paisatge que contemplen és fruit de la lluita del poble de Mallorca per no sucumbir del tot al model socioeconòmic imposat des dels anys seixanta.

Necessitam reivindicar-nos, necessitam creure en nosaltres mateixos i necessitam recuperar els èxits col·lectius assolits per sortir del remolí de pessimisme individualista que fa massa anys que ens arrossega. Només essent optimistes amb les pròpies possibilitats podrem començar alguna cosa semblant a ‘fer país’.