Religió o educació

Em miro les imatges d’una manifestació de noies abrandades, perquè volen anar a l’institut amb vel islàmic al cap. A les pancartes hi diu: “No ens facis triar entre la nostra religió i la nostra educació”.

Intento ser sempre una bona feminista, però amb l’embolic que tenim ni tan sols arribo a dona com cal. El que abans era ser una fresca i una dona objecte (com ensenyar l’escot) ara és empoderament, i el que abans era submissió al mascle, com portar el mocador al cap per no ensenyar la pecaminosa melena, ara és feminisme. Manolo Escobar cantava “No me gusta que a los toros me vayas con minifalda”, i ara això no podria ser pas cantat, perquè seria considerat masclista, però si cantés “Cómo me gusta que me lleves la cabeza cubierta” seria progressista.

Aquestes noies que proclamen el seu dret a dur mocador tenen raó. El tenen, aquest dret. Ho fan perquè la seva religió ho exigeix. Però per quina raó ho exigeix? Per quina raó, un dia, fa segles, el profeta va decidir que no podien mostrar la cabellera? Jo diria que no m’equivoco si dic que és per les raons de totes les religions quan “tapen” les dones. La dona és el pecat, excita el mascle, i per això, si fa vida pública (poca), s’ha de tapar.

Fa molts segles, algú va decidir que els cabells llargs de les dones són eròtics i, per tant, s’han de tapar. Qui va decidir això, fa tants segles, ¿voldria dones estudiants, conductores de cotxes, mestres i uròlogues? Dones sommeliers, gimnastes, presidentes?

Les nenes amb vel que he conegut estudiaven gràcies al vel, si es pot dir així. Però no feien natació, no anaven de colònies i no anaven a les festes de pijames. Estudiar és fer geografia, però estudiar també és fer natació. El problema no és si les dones sotmeses als designis de la religió poden dedicar-se als negocis, perquè esclar que poden. El problema és si poden, sobretot, dedicar-se als ocis.