Rellotges i bombolles socials
Fa estona que els rellotges deixaren enrere el seu significat original. Aquell que implicava definir el moment del present continuat i situar-nos al moment del dia. Ara, els rellotges van molt més enllà de la seva funció ancestral. Compten les passes de qui els porta, en monitoren el ritme cardíac i fins i tot es connecten a la xarxa per anunciar-te que en cinc minuts la probabilitat de pluja és alta. Tot molt útil, no ens enganyem.
A Nova York, al final d'un dia normal, el rellotge pot marcar fàcilment unes deu mil passes. Entre anar a la feina, sortir a menjar alguna cosa, anar al rocòdrom i tornar a casa, la fita és prou assequible. El meu germà, expert en fitness novaiorquès després de dues visites a la ciutat durant la meva estada aquí, ja va avisar els nostres pares: "A Nova York caminareu molt". Definitivament, ara en són més que conscients. I és que aquests dies tenc els meus visitadors de primer grau a Manhattan.
Com us podeu imaginar, la visita d'amics i familiars és un esdeveniment assenyalat per a qualsevol persona desplaçada. En el meu cas, ja ho vaig viure de manera plena durant els meus anys a Barcelona: després d'aprendre't els 'què' i els 'com' de la ciutat on has anat a parar, ets l'encarregat de presentar-la a qui et ve a veure durant uns dies. No fa falta dir que són moments intensos, de convivència plena i extrema, que et demanen que activis el mode 'turista' –aquell que tens en estat de suspens perpetu, perquè ja t'has avesat a la nova zona de confort i perquè "ja seràs a temps a visitar això i allò".
Les visites de familiars i amics suposen els moments de reconnexió que semblen despertar la bombolla que havies deixat hivernant –aquella sensació de no ser partícip de la bombolla de realitat que vas deixar enrere. A més, també suposa la possibilitat de connectar persones dels teus 'mons' diferents. Potser ara interpret la realitat de manera més fluida. Abans, la meva ment simplificadora separava i aïllava cada una de les bombolles socials que deia: per una banda, la de Barcelona, amb els nous amics –que es convertiren en una segona família–, els nous hobbies i la vida de ciutat; per l'altra, la de Mallorca, amb els amics de sempre, la família i la vida tranquil·la de poble. Per sort meva, les persones que tinc a cada una de les bandes van tramar una sorpresa en forma de trobada conjunta a sa Pobla, a casa. Moments màgics que et deixen les persones que t'estimen i en què la teva realitat, que ha anat fent-se gran, de sobte es contreu en un instant precís i personal.
Si teniu l'oportunitat, visiteu la vostra gent desplaçada. A banda de la reconnexió que deia abans i del fet de 'tocar mare', com se sol dir, també es donen moments que es recorden amb molta gratitud. Arribats aquí, em convé acabar les línies. Els visitadors de primer grau que anunciava abans es disposen a recarregar rellotges, mòbils i fisiologia corporal. El dia ha donat per a més de vint mil passes avui.
Sebastià Franch és científic
