Renunciar a les Illes Balears?

Fa tretze anys que visc a Barcelona i pocs han estat els catalans que, en saber que venia de Mallorca, no m’hagin demanat com estava allà la situació política, o com anava “el tema de la llengua”. Això, esclar, sobretot en els anys de l’ínclit José Ramon Bauzá i en aquests darrers mesos, en què sembla que el govern de Marga Prohens, sustentat per l’extrema dreta i el nacionalisme espanyol més furibund, s’hagi proposat de culminar la croada de Bauzá contra la llengua pròpia de les Illes Balears.

Dir que la situació de la llengua a les Illes és bona o millor que la del Principat seria enganyar-nos, però amb tot sí que m’agradaria destacar la reacció de la societat civil davant aquests atacs. Fent-se seva la consigna “Cap agressió sense resposta”, entitats de l’àmbit de la cultura, l’ensenyament i la sanitat han activat un conjunt de mobilitzacions que per a mi són el contraretrat perfecte del que les urnes varen decretar el passat 28 de maig. El mateix dia que Prohens arribava al poder, una trentena d’entitats de la societat civil feien públic el Manifest unitari per la democràcia, la llibertat i la convivència, impulsat per l’Obra Cultural Balear. Davant l’anunci del pla pilot de segregació dels infants per motiu de llengua, la majoria de centres educatius s’han mobilitzat per rebutjar-ne la implementació, i aquests dies els docents d’arreu de les Illes estan rebent el conseller Antoni Vera amb les ja icòniques camisetes verdes de l’Assemblea de Docents. Mentrestant, l’Obra acaba d’anunciar que emprendrà mesures legals contra el pla. En l’àmbit de la salut, prop de 750 professionals s’han adherit a la campanya “Sanitaris per la llengua”, que els identifica perquè els pacients sàpiguen que ells, tot i l’eliminació del requisit de català, els poden atendre en la nostra llengua. En la cultura s’ha produït una reacció semblant: davant mesures com la bilingüització dels Premis Ciutat de Palma de novel·la i poesia, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, el PEN Català i l’Obra varen convocar un acte de protesta amb trenta escriptors distingits amb aquests guardons. 

Davant cada agressió, una resposta. Davant cada atac a la llengua pròpia, una mobilització. Aquestes són les Illes Balears que no sempre surten a la foto, que decididament no sempre guanyen a les urnes, però que insisteixen, sobreviuen, resisteixen, hi són. Sé que en el món en què vivim, marcat per la simplificació de continguts i l’última hora, la complexitat és un bé escàs. Passa, però, que hi ha molt més a conèixer que el tòpic de l’illenc conversador i tirant a espanyolista, de la societat del “tanmateix” en temes com la llengua, la cultura o la protecció del territori. Tal vegada és més senzill donar una part del país per perduda i culpar-ne la majoria electoral. Jo som partidari de parar atenció a la societat civil autocentrada que respon, i que aspira a traçar estratègies d’autodefensa arreu dels Països Catalans. El meu orgull, menut, humilíssim, és poder formar-ne part.