El repte educatiu

Direm “repte”, que diuen que és la manera empàtica i assertiva de dir “problema”, però la veritat és que començam a estar davant una situació bastant delicada que hauria d’encendre algunes alarmes. La recent publicació dels resultats de les proves IAQSE és el darrer episodi d’una llarga sèrie d’avaluacions calamitoses que semblen no tenir fi.

Els indicadors IAQSE, en concret, es refereixen a l’àmbit immediat de les Illes Balears, però altres plataformes d’avaluació del sistema dibuixen un escenari d’incertesa educativa molt més general, que abraça pràcticament totes les àrees i nivells educatius, i que afecta la majoria dels països. Podríem arribar a pensar que som davant una greu emergència educativa, tot i que –novament il·luminats per l’assertivitat i l’empatia– ens hi continuarem referint en termes de “repte”.

I sí, ara és el moment de relativitzar la catàstrofe i citar filòsofs grecs que ja blasmaren els joves de l’època i es mostraren escandalitzats per la previsible evolució de la humanitat. I és cert. Però també és cert que, repassant les crítiques dels insignes savis, veuríem que sovint es referiren a qüestions relatives al temperament o la urbanitat: poca feineria i males maneres (Sòcrates); esperit rebel i idees arrauxades (Plató); mal humor i falta d’autocontrol (Aristòtil)... La preocupació per l’educació dels infants i joves actuals, en canvi, no ve provocada per aquests trets idiosincràtics, àmpliament documentats per la psicologia evolutiva i que tots entenem com a inherents a la seva condició i, per tant, susceptibles de “maduració”.

Realment ens enfrontam a un nou paradigma que té més a veure amb la decadència dels coneixements (transmissió cultural), les competències bàsiques (autonomia processal) i la resiliència personal (emancipació moral i emocional). I amb alguns indicadors alarmants com l’estancament del QI als països desenvolupats (durant el segle XX, el QI a EUA havia pujat uns 3 punts per dècada) o la salut mental de joves i adolescents (el curs passat, l’institut per a la Convivència i Èxit Escolar de les Illes Balears va atendre 398 casos d'alumnes amb idees suïcides). En un món més complex i amb més desigualtats, la motxilla personal dels estudiants sembla de cada vegada més prima i, cosa encara pitjor, presenta una major correlació amb les desigualtats inicials (context social i familiar), que no amb els mecanismes escolars dissenyats per redreçar-la. Bones notícies per a l’extrema dreta i altres populismes.

A les Balears, els resultats de l’IAQSE (curs 23-24) evidencien un nou retrocés dels nivells competencials i que els alumnes de 4t de Primària suspenen majoritàriament en Anglès, Matemàtiques i Català. Concretament, la competència comunicativa en català davalla 10 punts respecte de la darrera avaluació de fa una dècada. L’anàlisi desglossada per illes és encara més inquietant. Els resultats d’Eivissa i Formentera són clarament –ara sí– d’emergència educativa: Anglès, 35%; Castellà, 47%; Català, 38%; i Matemàtiques, 35%.

No és difícil imaginar la correlació entre els valors recurrentment negatius de les Pitiüses (marcadament inferiors als de Mallorca i, sobretot, als de Menorca) i el seu ecosistema econòmic marcat per un model turístic extractiu, madur i asfixiantment hegemònic, que ha afavorit indicadors demogràfics insostenibles, greus desigualtats socials i baixíssimes expectatives culturals. 

Les causes dels preocupants nivells educatius de les Balears poden ser moltes –pandèmia, pantalles... Però és evident que les dramàtiques externalitats de l’agressiu monoteisme turístic no ajuden. És d’esperar que aquesta sigui precisament una de les principals qüestions abordades per la Mesa per al Pacte social i polític per a la sostenibilitat de les Illes Balears, impulsada pel Govern. Perquè si, en parlar de sostenibilitat –que no és altra cosa que la nostra viabilitat com a societat i com a país–, no prioritzam les qüestions referides al futur dels nostres infants i joves, ja em direu de què parlam.

Mentrestant, per si l’artefacte no arriba a arrencar o ho fa per altres camades, no està de més recordar la recepta de Gregorio Luri per al redreçament educatiu en l’àmbit familiar: la sensatesa, la simplicitat, centrar-se en qüestions bàsiques, treballar la responsabilitat i l’autocontrol, i evitar costi el que costi la sobreprotecció, que equipara a una forma de maltractament infantil.

La recepta escolar que ha transmès el Grup d'Experts per a l'Anàlisi i la Millora del Sistema Educatiu de les Balears no difereix gaire: simplificar alguns processos, concentrar esforços en les competències bàsiques, planificar i ordenar l’ensenyament, comprovar l’aprenentatge... Senzill i sensat. Fins i tot barat. Per què el que és fàcil i obvi ens resulta sovint tan inabastable?