El repte de passar del relat a la realitat de governar

2 min

Marga Prohens va prendre possessió divendres com a nova presidenta del Govern, amb un discurs ple de declaracions d’intencions i compromisos tan amplis que és complicat saber com es concretaran i materialitzaran a la realitat. Potser va ser el darrer dia de Prohens en què les paraules eren més importants que els actes. A partir d’ara, la cap de l’Executiu serà jutjada pel que faci i també pels compromisos que no dugui a terme. Posar sobre la taula conceptes abstractes com llibertat, canvi, benestar, drets i oportunitats pot sonar bé, però de vegades aquesta exhibició verbal no resisteix la prova d’una realitat tossuda i molt més complicada que les definicions dels diccionaris.

És cert que els 110 punts de l’acord d’investidura del PP i Vox inclouen un bon grapat de mesures concretes, com les que impliquen un retrocés encara més gran per a la llengua catalana, la qual haurà de lluitar per la seva supervivència sense el suport dels poders que l’haurien de protegir. Però, com es passa de les paraules als fets per garantir la llibertat d’elecció de llengua a les escoles? Manquen dos mesos perquè comenci el curs: hi haurà més professors? I aules? S’hauran de separar els infants que triïn llengües diferents? Si no es pot, com es garantirà l’ensenyament en la llengua que s’ha triat?

També hi ha el compromís d’eliminar les poques eines que hi ha a les Balears per posar límits al turisme massificat, com la moratòria de places i la regulació dels creuers a Palma. A canvi, Prohens i el PP asseguren que ho gestionaran. Com es gestiona que mes rere mes es polvoritzin els rècords de pressió humana? I els milers de lloguers que incompleixen la normativa sense fre? Com es gestionen les emissions dels grans vaixells?

S’apostarà per més asfalt per solucionar els problemes de mobilitat, deixant de banda la necessitat més urgent que hi ha de fons: un canvi de model que posi fi al predomini del vehicle particular. I això malgrat que Prohens, en el moment de les grans paraules de la investidura, va assegurar que farà front al canvi climàtic. Com es combinaran ambdós aspectes? Quin territori s’haurà de perdre sota el quitrà?

Totes aquestes preguntes no reclamen paraules com a resposta, sinó accions –o passivitat, que també és una manera de respondre. Prohens haurà de fer equilibris entre la diversitat de la societat de les Balears, part de la qual ja ha anunciat que estarà ben atenta i que no permetrà passes enrere ni pèrdua de drets, i l’extrema dreta, que ha triat com a companya d’un viatge que és cabdal per al present i el futur d’aquesta terra.

stats