Rere les cortines de fum
Ara és una època de ser bona persona, de sentir-te imbuïda per l’esperit nadalenc, de fer donatius i de repartir pau i amor. Però no tothom és capaç d’abraçar la bondat per més que les llums d’hivern hi convidin. Hi ha persones que continuen sent elles mateixes, fins i tot una mica pitjor, també per Nadal. És el cas de Luis Rubiales, que lluny d’entonar un mea culpa que tampoc esperàvem, continua passejant-se com una víctima. I té part de raó, perquè en aquest món als homes com ell se’ls acostuma a mantenir al seu lloc. Vull dir que el pobre ha tingut mala sort. La majoria continuen exercint l’abús de poder sense problemes. Però el seu enfocament no va per aquí, al contrari. De fet, per seguir demostrant la seva innocència i netejar la seva imatge, s’abraça a l’extrema dreta. Tenint tant a mà l’esperit nadalenc, no s’entén. Però no es pot dir que no sigui una manera original de demostrar la innocència, encara que jo la dec trobar més original que no pas ell. O hauria de dir ells, perquè en aquesta aventura de “tots contra mi” no està sol i s’ha fet acompanyar d’Alvise Pérez, un agitador de l’extrema dreta pàtria que ha estat denunciat i condemnat per la justícia espanyola en més d’una ocasió per escampar informació falsa i vulnerar l’honor de diverses persones. És ben bé que hi ha gent que s’ha de trobar a la vida i aquests dos individus havien de trobar-se per fer front comú i allargar encara més aquest esperpent derivant-lo cap a un (oh, sorpresa) “la culpa és de Catalunya”. Perquè Rubiales ha tingut el valor de dir que es va estirar el seu tema per no parlar d’altres molt més importants, referint-se a l’amnistia, la Cruella de Vil dels nacionalistes espanyols. Permeteu-me la transcripció del moment per si no l’heu vist:
Luis Rubiales:"Se habló mucho de lo mío y muy poquito de otras cosas mucho más importantes".
Alvise Pérez: "¿Crees que se te trató como cortina de humo para no hablar de lo que estaba pasando mientras?"
Luis Rubiales: "Mírame la cara".
La cara ja us la podeu imaginar. És la que té. Aviat la guerra d’Ucraïna i el desastre del Barça masculí també seran cortines de fum per no parlar de l’amnistia. En fi, no demaneu una subscripció a cap plataforma de streaming per Reis. Les millors sèries les tenim a la realitat. Encara que no n’hi havia prou amb culpar Catalunya del seu petó no consentit, sinó que ha tornat a carregar contra les jugadores parlant de venjança i ha insistit que Jennifer Hermoso menteix. S'han de portar els pantalons molt ajustats per parlar de mentides davant d’un personatge que ha estat més d’una vegada denunciat i condemnat per mentir. Si el que es busca és la credibilitat, l’objectiu no s’aconsegueix. Però reconec que jo a vegades soc massa primmirada. I és molt possible que l’agitador d’extrema dreta no hagi mentit i la justícia l’hagi condemnat perquè és “rojo y separatista”.
Aquestes festes n’hi haurà més com en Rubiales i companyia que no miraran de ser bones persones. Però no perquè no vulguin sinó perquè són uns incompresos. Perquè ningú, i encara menys les feministes, no han lluitat tant per la igualtat com ells. A les dones els han donat càrrecs per primera vegada. Això sí, ells s’han reservat els més importants. Però han fet un esforç sobrehumà. Jo, que vull ser bona persona per Nadal i en general, gairebé els compadeixo. Perquè no hi ha res pitjor que posar-hi tanta dedicació i que no te la reconeguin. Si l’amnistia ha de ser per a algú és per a aquests homes que ho han donat tot per fer un país molt millor. I principalment, molt més espanyol.