Res

El 6 de setembre va fer cent anys del naixement de l’escriptora Carmen Laforet. La família, diverses editorials, la majoria dels mitjans de comunicació i estudiosos de la seva obra s’han esforçat per commemorar aquest centenari. I tot el que es faci encara serà poc. En aquest 2021 tenebrós –les acaballes de la pandèmia, el desencís polític, l’emergència climàtica, la pujada dels preus, la baixada dels sous– no hauria de quedar ningú amb dos dits de front que no hagi llegit la seva novel·la fabulosa i adequadíssima als temps que corren, la genial Nada, escrita per una jove i desconeguda Carmen Laforet.

L’editorial Destino va encetar aquest mes de setembre reeditant aquesta famosa novel·la amb la qual Laforet va guanyar la primera edició del premi Nadal. Per tothom és sabut que l’interès que va despertar aquella jove plena de talent va aclaparar l’escriptora fins al punt que Nada va passar de ser el seu primer èxit a esdevenir una llosa que arrossegaria tota la vida. Aquesta nova edició inclou un pròleg de Najat El Hachmi i un epíleg d’Ana Merino (guanyadores ambdues del premi Nadal).

La mateixa editorial publica aquests dies El libro de Carmen Laforet vista por sí misma, d’Agustín Cerezales Laforet, cinquè fill de l’escriptora. Hi trobarem fragments de l’obra, però també fotografies, manuscrits i correspondència.

Parlant de correspondència, també ens podem acostar a la figura de Laforet a través de diversos llibres que contenen les cartes que va intercanviar amb diversos escriptors. Puedo contar contigo aborda la relació epistolar que va mantenir durant anys amb l’escriptor Ramón J. Sender, publicat per Austral. Les filles de Laforet van encarregar-se de recollir i publicar la correspondència de la seva mare amb Elena Fortún, la creadora de Celia. El volum es titula De corazón y alma. Laforet es va acostar a Fortún com a fervent lectora dels llibres de Celia i van teixir una gran amistat sense a penes veure’s.

El centenari de l’escriptora també ens ha portat una novel·la gràfica de Claudio Stassi, basada en la novel·la Nada. La publica Planeta Cómic. I encara una altra aproximació a l’autora és l’excel·lent documental Carmen Laforet: la chica rara, que podeu veure al programa Imprescindibles, penjat a la web de RTVE.

Empesa per totes aquestes invitacions, torno a agafar l’exemplar de Nada del prestatge. Retrobo la jove Andrea, que marxa de casa seva, s’emancipa de la família i arriba plena de somnis i emocionants expectatives a Barcelona: "Un aire marino, pesado y fresco, entró en mis pulmones con la primera sensación confusa de la ciudad: una masa de casas dormidas; de establecimientos cerrados; de faroles como centinelas borrachos de soledad. Una respiración grande, dificultosa, venía con el cuchicheo de la madrugada. Muy cerca, a mi espalda, enfrente de las callejuelas misteriosas que conducen al Borne, sobre mi corazón excitado, estaba el mar".

I em pregunto quants joves estan arribant ara mateix a Barcelona, carregats d’esperança i d’anhels, i han respirat l'aire pesant i fresc d’aquest setembre. Quantes d’elles han pujat amb desànim les escales d’un pis (probablement no al carrer Aribau, com Andrea) i s’han instal·lat pesaroses en una habitació que no és com imaginaven. Quantes noies estan tristes, se senten soles i ignorades en aquesta Barcelona agressiva que fa fora a puntades de peu els joves que volen començar-hi una vida nova. Quantes Andrees acabaran marxant-ne, amb la sensació que d’aquesta ciutat no se n’emporten res. "De la casa de la calle de Aribau no me llevaba nada. Al menos, así creía yo entonces". Nada. Res.