President de l’Associació Bona Ona i coadministrador del grup de Facebook ‘Balears says NO to 5G’En referència a l’article ‘Illencs contra el 5G’ d’Alba Tarragó, publicat el 3 de juliol de 2020, i com a president de l’Associació Bona Ona i coadministrador del grup de Facebook ‘Balears says No to 5G’, m’agradaria veure que una publicació com la vostra abasti d’una manera més equilibrada i informada els temes que preocupen una bona part de la ciutadania de les Balears, preservant així el dret que té a la informació fonamentada i verificada per estudis que adverteixen de perills per a la salut. Em va impactar el vostre titular, que afirma que “hi ha una manca d’indicis que (el 5G) pugui ser perjudicial”. Simplement, perquè no cal investigar gaire, per trobar centenars d’estudis científics que proven que les radiacions no ionitzants són perilloses per a la salut, com es pot apreciar, per exemple, a la pàgina bioinitiative.org, que es dedica a recopilar tots els estudis acadèmics que demostren el risc de l’exposició a les radiacions no ionitzants.
Al llistat de patologies i malalties relacionades amb el 5G no hi apareix el covid-19 perquè, actualment, no ha sortit cap estudi revisat per persones expertes que provi una possible correlació (i m’estranyaria que n’hi hagués cap, ja que normalment qualsevol estudi necessita dades i temps de verificació). Com vaig dir a la xerrada, no es pot descartar, ni tampoc assegurar, que més endavant es puguin publicar investigacions d’aquest tipus, ja que, recentment, s’han publicat almenys dues hipòtesis d’estudi sobre el tema.
A l’autora especialment l’ha impactat de la meva xerrada el fet que hi vaig relacionar les radiacions no ionitzants amb el càncer: hi ha molts estudis que proven una clara evidència de risc de càncer per ús de telèfons mòbils, com, per exemple, l’estudi publicat pel National Toxicology Program (NTP) del Ministeri de la Salut dels EUA. Aquest estudi és, fins ara, el de major pressupost (30 milions d’euros) i el més exhaustiu i prolongat (deu anys d’investigacions) i demostra, sens dubte, l’efecte carcinogen de les radiacions no ionitzants. Suggeresc a l’autora que llegeixi almenys les conclusions de l’estudi referit.
Si se’m permet, amb un pessic d’orgull, vull destacar que avui dia no hi ha cap altre ‘grup’ com el nostre: Bona Ona és la primera associació de consumidors de tot Espanya dedicada a la informació i divulgació dels efectes de les radiacions no ionitzants.
Pel que fa al nombre de noves estacions base, segons la resposta de la Conselleria d’Indústria, Energia i Telecomunicacions a una instància nostra, és de 25 per a les Balears. A aquestes noves estacions base cal afegir-hi els emissors, que es col·locaran a les estacions base existents: estam parlant de centenars de noves antenes a la nostra comunitat (cada operador, per descomptat, instal·larà les seves), antenes que no substituiran, sinó que més aviat se sumaran a les moltes que ja existeixen. Sense parlar de les small cells, que es planeja instal·lar a partir de l’any que ve a les Balears, i que en nuclis urbans es col·locaran a una distància entre elles de no més de 100 metres, a causa de la freqüència d’emissió, de prop de 25 GHz, que fa que el seu abast sigui molt més reduït. Això implicarà, per descomptat, una major exposició a les radiacions, encara que siguin de menor intensitat. El temps d’exposició és una variable equiparable per importància a la intensitat de la radiació segons la pràctica totalitat dels estudis sobre efectes biològics de les radiacions, cosa que el professor Rodrigo Picos omet d’esmentar.
Atesa la rellevància del tema pel que fa a la salut, acab convidant cortesament a tractar-lo amb major seriositat i a dedicar una mica més d’esforç en el moment de la recopilació de les fonts: com a associació dedicada a la informació sobre aquests temes, sempre estam a disposició de la premsa per aclarir qualsevol dubte respecte d’aquest tema.
Si el lector vol llegir aquest article complet amb més estudis i fonts, ja que l’hem hagut d’escurçar per poder presentar-lo en aquest apartat, pot trobar-lo en aquest enllaç.