Contra la retòrica dels límits: respostes i propostes

Aquests dies bojos són plens de discursos i pràctiques contradictòries. Un Govern que de manera solemne va convocar una mesa d’actors socials per tal de fer un gran pacte per la sostenibilitat ‘econòmica i social’ de les Illes Balears. On, per cert, la gran part de l’auditori eren representants d’empreses, com si això del turisme, en una societat turistificada com la nostra, fos una qüestió de pur business. Malauradament, és moltes més coses: parlar de turisme a casa nostra és parlar de relacions socials, de poder, de democràcia, de límits biofísics, de cultura i d’aculturació, de pobresa i de desigualtats. Tot això és parlar turisme i, en un sentit més ample, de model econòmic.

Tot i que la reacció inicial va ser positiva tant per part d’empresaris que veuen que el mateix negoci està en perill davant la saturació, com d’una societat civil de diagnòstics i desitjosa d’accions concretes, les mesures aprovades pocs dies després d’aquella posada en escena són del tot contradictòries amb l’anunci d’un gran pacte ‘per la sostenibilitat’. Perquè el decret governamental publicat aquesta setmana, que modifica al voltant d’una cinquantena de lleis i normatives en nom de la ‘simplificació administrativa’ representa una barra lliure de tal magnitud que ni el tàndem Delgado-Bauzá no s’hauria atrevit a tirar endavant en uns moments en què la crisi ben bé hauria pogut servir d’excusa. 

Però no es tractava de fer un téntol? D’asseure’ns tots els actors implicats al voltant d’una taula i debatre sobre un millor present i un futur per a tothom, més sostenible en tots els sentits? Som conscients que per la cobdícia d’uns pocs tenim gent de tota condició dormint en cotxes, tendes de campanya, caravanes o al carrer? Que la gent que treballa a l’hoteleria i la restauració no pot aguantar més càrregues de treball perquè són molt pocs els empresaris disposats a renunciar al fet que venguin més turistes encara que no hi hagi prou gent per fer-hi feina? Que s’està intensificant la saturació d’espais naturals i espais públics perquè vint milions de turistes com esperam enguany és un desbarat es miri per on es miri? Que si vivim aquí sí que hi tenim dret a anar a la platja o allà on vulguem i quan vulguem, que per això pagam imposts per mantenir aquests espais i no per fer-hi negoci com altres?

Afortunadament, la gent està prou cansada que els límits en qualsevol àmbit es quedin en retòrica, que aquests límits mai no arribin, o que quan arribin ja hagin estat sobrepassats per la mateixa realitat. A la manifestació del 25 de maig convocada pel Banc de Temps de Sencelles es va demostrar. Clar que les dretes són més de la barra lliure, però les esquerres han deixat el llistó molt baix. Totes les esquerres, amb diferents nivells de responsabilitat. És ben hora que hi hagi un canvi important en la manera de pensar i fer la política, especialment a les Illes, on aquests límits sobrepassats s’han de gestionar des d’una voluntat clara, planificada i concertada socialment, de posar la població resident al centre de les decisions, també en matèria econòmica. Això es pot fer amb una governança prou diferent de la desplegada fins ara –subordinada al món dels negocis–, o es pot fer de la mà del poble i de les entitats que el representen i que aguanten una societat que l’economia s’entesta a continuar fragmentant i diluint, i de la qual el món dels negocis és només una part.

N'hi haurà més, de mobilitzacions, perquè el malestar creix i els fets (no les declaracions) apunten a més del mateix en matèria econòmica, turística i d’habitatge, per part dels polítics. Ni tan sols el PSOE és capaç de replantejar-se una gestió distinta d’un aeroport que no deixa de créixer en vols i turistes. Més crematística irresponsable. Per altra banda, si la resposta del Govern implica equiparar com ha fet el conseller de turisme manifestants amb terroristes perquè s’ha parlat en algun moment de col·lapsar l’aeroport, malament anam. No han entès que Mallorca ja ha col·lapsat, socialment  i ecològicament, que aquest és el vertader estat del terror. El terror és el turisme de luxe en contrast amb unes infraestructures escolars on ja no es pot estar quan comença la calor. I mil coses més terrorífiques que senyors encorbatats desconeixen o es fan els beneits, per ignorar-les. 

La societat civil és la resposta. Amb la mobilització i també amb propostes. Propostes basades en coneixement i dades, raonades i consensuades, que assegurin el benestar dels residents i un futur per a les pròximes generacions que no impliqui ni per la marginació social ni per l’exili. En el I Congrés de Turisme organitzat pel Fòrum de la Societat Civil debatrem aquestes propostes, obertes a tota la ciutadania i que ja fa anys que hi treballam des del consens generat en la pluralitat que representam i en la nostra independència. Estau més que convidats a prendre’n part.