Rics que compren a cals pobres
La consultora immobiliària Knight Frank va presentar fa uns dies el seu Wealth report (informe sobre la riquesa) anual, corresponent al 2022. Entre altres informacions interessants sobre tendències en la compravenda d'habitatges, hi apareix la informació que Mallorca, Eivissa i Barcelona s'han convertit en llocs preferents per a l'adquisició de propietats immobiliàries per part de les grans fortunes, entenent com a tals aquells particulars que posseeixen diners i béns per valor de 30 milions de dòlars en amunt. Segueixen encapçalant el rànquing de preferències diversos indrets dels EUA i del Regne Unit (Knight Frank és una consultora global, amb la seu a Londres), però les Balears, les Pitiüses i Catalunya (i específicament Mallorca, Eivissa i Barcelona) no deixen de guanyar atractiu a ulls dels privilegiats del turbocapitalisme, o capitalisme depredador, o com us agradi més de dir-ne. No és una novetat: el negoci de les vil·les i mansions de luxe fa temps que és més que pròsper als Països Catalans en general, i en particular a Mallorca, on l'any passat es varen començar a registrar sol·licituds de llicència per a la construcció d'heliports privats. Els nostres veïns més adinerats volen poder arribar i partir de les seves sumptuoses propietats en helicòpter o avioneta privada, evitant el contacte amb els aborígens (que sempre és desagradable, però ho és especialment durant els mesos de calor, perquè suen).
Tant Mallorca com Eivissa com Barcelona ja han estat gentrificades per l'efecte sumat de l'especulació immobiliària i el turisme de masses, però això no és cap inconvenient que impedeixi repetir la jugada. Allò que ha estat gentrificat una vegada es pot regentrificar: la primera vegada, per fer venir les classes mitjanes i treballadores britàniques i alemanyes a engatar-se a les nostres zones turístiques madures; la segona, per atreure els superrics d'aquests mateixos països i convidar-los a adquirir, i arreglar-se al seu gust, el patrimoni natural i arquitectònic que malbaratem. Alguns diran que no passa res, i que no s'ha d'estigmatitzar la clientela d'alt poder adquisitiu. En efecte, de cada estiu augmenta el nombre d'illencs i de catalans que ofereixen serveis i mercaderia als iots i als vaixells de luxe que atraquen als nostres ports: per serveis i mercaderia, com sempre, s'entén tot allò que es pugui pagar amb diners. Que és, efectivament, tot.
A banda d'aquesta qüestió, el Wealth report de Knight Frank assenyala problemes de fons: la situació geopolítica generada per la guerra d'Ucraïna (novament amb una catàstrofe humanitària al bell mig d'Europa), les desigualtats creixents en la distribució de la riquesa, la inflació preocupant i, segurament la més alarmant de totes, l'emergència climàtica. Però tot això no aturarà –ans al contrari– el creixement del poder adquisitiu d'aquestes grans fortunes. Ni les seves ganes de gaudir del nostre sol i els nostres paisatges paradisíacs. Podem estar orgullosos de merèixer l'atenció d'aquesta gent tan destacada.
