Soc un robot que diu “no soc un robot”
Sortim del mateix lloc i el meu amic s’ofereix a acompanyar-me al centre de la ciutat en el seu cotxe. “Mira, mira”, em diu, somrient, un cop m’he assegut i cordat. Perquè hi té instal·lat un robot d’aquests amb veu de dona, que li dona el bon dia, així que gira la clau i posa en marxa el motor. “Buenos días, Xavi”, el saluda. Però és una veu poc càlida, perquè fa el to de les gravacions telefòniques. Com que ell m’explica coses a mi, la robot es queixa: “No te he entendido”. I jo faig: “No parlem amb tu!”. Però esclar, això, que és català, encara ho entén menys. Llavors, ell, per rehabilitar-la als meus ulls li diu: “Mónica, cuéntame un chiste”. I la robot engega. És un acudit que té sentit en llengua castellana, on es juga amb l’equívoc de la pregunta “¿Qué es de Pilar?” que sona com “¿Qué es depilar?" La robot, monòtona, engega: “Un amigo le pregunta a otro «Qué es de Pilar?» y el otro contesta «arrancarse los pelos de uno a uno»”.
Evidentment, explicat així, l’acudit no s’entén. El meu conegut i jo el coneixem per l’Eugenio. Som de la generació dels reculls d’acudits en cassets. L’Eugenio, quan l’explicava, feia l’exposició de la història amb dos amics que fa molt de temps que no es veuen. L’un li va preguntant a l’altre per tot de gent. Què se’n sap de l’un, què li ha passat a l’altre... El llenguatge del primer és lleugerament retòric, per donar sentit a l’ús “qué es de”, que no és col·loquial. Només amb preguntes prèvies amb noms propis “¿Qué fue de Ramón?” o "¿Qué se sabe de Manoli?" el receptor pot entendre perfectament que el personatge pregunta per una tal Pilar. I és quan l’altre, que contesta sense qüestionar la pregunta (la gràcia és aquesta) ens fa riure amb la descripció massa detallista i, per tant, exagerada (arrencar-se els pèls un a un).
La robot explicava l’acudit, però no l’entenia. No feia tons de veu, no preveia la reacció, només obeïa i recitava. I és per això que no quequejava, no s’aturava, però no podia transmetre emoció. Ara som nosaltres els que hem de dir si preferim que ens emocionin més els artistes que els robots o si preferim que els artistes imitin els robots.
