Rocío Quillahuaman: “Quan vaig arribar a Barcelona vaig notar per primer cop el racisme”

Rocío Quillahuaman s’ha convertit en una de les últimes sensacions del món de la il·lustració gràcies a les seves animacions d’humor mordaç que penja a Instagram i amb les quals dissecciona l’ambient artístic de Barcelona, però també els comportaments humans més absurds. Nascuda al Perú l’any 1994, Quillahuaman, que va arribar a Catalunya amb 11 anys, ha fet el salt a la televisió aquest any col·laborant a l’APM?, el programa que intentava mirar quan era adolescent “per encaixar entre els meus companys de l’institut”. “Quan [els responsables de l’APM? ] em van escriure per col·laborar amb ells em va fer il·lusió perquè per a mi era important fer vídeos en català”, remarca. Els companys d’institut que veien l’APM? són els mateixos que, potser sense voler-ho, van fer que la Rocío deixés de parlar en català. “Entre ells parlaven sempre en català però amb mi sempre ho feien en castellà, tot i que jo treia més bones notes que tots ells a l’assignatura de català. Vaig deixar de parlar en català per vergonya, perquè creia que si ningú el parlava amb mi era perquè jo el parlava malament”, reflexiona Quillahuaman.

Llicenciada en comunicació audiovisual, Quillahuaman s’ha especialitzat en il·lustració, tot i que en els últims temps també s’ha atrevit a fer els seus primers passos en el món dels monòlegs, com va demostrar al festival Primera Persona. En l’acte celebrat al CCCB, Quillahuaman va pujar a l’escenari per explicar com un comentari aparentment innocent sobre si el blanc quedava bé a les persones de color l’havia traumatitzat. “Quan vaig arribar aquí amb 11 anys i vaig trepitjar l’escola va ser quan vaig notar per primer cop el racisme. Aquí va ser quan vaig començar a detectar comentaris i coses que no estaven bé”, explica Quillahuaman, que especifica que al Perú també hi ha racisme però que quan vivia allà ho tenia normalitzat perquè era una nena. Sobre els records de la seva infància té al forn un llibre amb Blackie Books que es publicarà a la tardor.

Quillahuaman reconeix que els seus vídeos van començar com una forma d’alliberar la ràbia, que ara canalitza d’altres maneres. “Soc una persona que es guarda molt les coses i només les hi explicava a la meva parella. Vaig començar a anar a teràpia perquè, quan ho treia tot als vídeos, l’odi s’apoderava de mi. No era bo perquè em convertia en una amargada i ho estava portant a un extrem que no m’anava bé”, explica. Que busqui altres formes de deixar anar la ràbia no vol dir pas que ara els seus vídeos estiguin mancats de contingut. Quillahuaman es continua queixant del que no li agrada i compartint les seves opinions polítiques, sobretot relacionades amb les recents eleccions al seu país d’origen. La il·lustradora admet que és quan alça la veu per defensar els seus principis polítics quan rep més cops virtuals dels haters. “Les crítiques que rebo quan faig vídeos polítics són d’odi i una mica paternalistes. En comptes de contestar-los, faig un vídeo, que és més alliberador”, diu l’artista, que assenyala que els comentaris negatius que rep són majoritàriament d’homes.

Aquesta fan confessa de les comèdies romàntiques -ha vist en bucle Quan en Harry va trobar la Sally -és conscient que la fama aconseguida en xarxes és efímera. “El dia que Instagram mori, i les meves il·lustracions amb ell, serà un «I ara què?», una bufetada per deixar d’estar tan acomodada”. De projectes de futur no n’hi falten: li ronden pel cap un curt d’animació i qui sap si escriure una sèrie.