Roy Cohn és viu
A ‘the apprentice’, l’aprenent del títol és Donald Trump, guiat per l’advocat sense escrúpols Roy Cohn, una figura de gran influència en la política i la cultura dels Estats Units i cèlebre per rendibilitzar allò que ell anomenava “el valor de la por”. Homosexual homòfob, va morir de sida dient que l’estava matant un càncer de fetge. Els seus clients contractaven no només l’oratòria o coneixements legals, sinó també uns mètodes que implicaven l’extorsió i les amenaces.
Cohn va fer de Trump l’epítom del capitalisme i va forjar la figura de qui, per desgràcia, acabaria sent president. L’advocat li va donar tres regles molt clares per triomfar quan era un graponer pusil·lànime amb més fam que talent. La primera: “Ataca, ataca, ataca”. La segona: “No admetis res i nega-ho tot”. I la tercera: “No importa el que passi, reclama la victòria i mai no acceptis la derrota”. I no és difícil veure com Trump ha construït també una carrera política amb uns consells que, si bé ja implicaven una absència d’ètica als negocis, han resultat més perillosos aplicats al govern de milions de persones. En tenim proves: la campanya bruta contra Hillary Clinton, la negació de la victòria de Joe Biden, el seu paper a l’assalt al Capitoli i la guerra aranzelària, entre d’altres. Ataca, nega-ho tot, reclama la victòria i mai no acceptis la derrota.
Els aprenents de Trump s’han estès i han franquiciat la terna d’idees de Roy Cohn. Fa uns dies, el diputat de Vox a les Balears Sergio Rodríguez va dir a un magazín d’IB3 Ràdio que a la coa de l’Ibavi només hi havia “senyores amb vel i senyors vestits d’hindús”. La periodista Marta Garau va puntualitzar les seves idees xenòfobes amb fets, ja que les oficines estan al costat de les de la ràdio pública: el perfil és molt variat. I ho va fer com sempre: amb unes formes exquisides. Rodríguez va posar llavors en marxa els ensenyaments Cohn i va atacar la periodista perquè, segons ell, la funció de la “moderadora” no és confrontar les seves idees. Amb el terme ‘moderadora’ volia rebaixar el seu paper quan la professional es va limitar a desmuntar una mentida. Per descomptat que Garau no es va extralimitar, va aportar una dada empírica i va fer la seva feina perquè Rodríguez no enganyàs els oients. I es va veure embolicada en un contraatac desproporcionat i de formes grosseres amb un missatge referendat després per Vox al Parlament. Ataca, nega-ho tot i mai acceptis la derrota. Cohn continua viu.
