El Rubius i la sanitat en català a les Balears

Aquesta setmana, l’actual Govern de les Illes Balears, presidit per la popular Marga Prohens, ha fet realitat una de les seves promeses electorals més polèmiques: eliminar el coneixement del català com a requisit en l’àmbit de la sanitat i reduir-lo a mèrit. L’argument amb què el govern illenc justifica aquest canvi de categoria és la voluntat de treure qualsevol fre que pugui obstaculitzar l’arribada de professionals sanitaris a les Illes. Com explicava molt encertadament en Sebastià Alzamora, aquesta lluita tossuda per rebaixar el pes del català a la sanitat no vol respondre a cap reclam del Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears, per exemple, i des del mateix executiu han reconegut que ignoren l’impacte que tindrà aquesta mesura en l’arribada de nous metges a les Illes. 

De fet, el COMIB ha manifestat en diferents ocasions que l’impossible accés a un habitatge assequible o l’alt cost de vida a les Balears són els grans elements dissuasius de molts professionals de la sanitat a l’hora de triar les Illes per exercir-hi la seva activitat. El català, per contra, mai no s’esmenta com un dels frens principals, la qual cosa ens pot fer sospitar, per enèsima vegada, que aquest canvi d’escenari lingüístic en l’àmbit sanitari és un altre exemple de demagògia amb què, sota un pretext de pragmatisme urgent, es procura dissimular –sense posar-hi gaires ganes, tot sigui dit– un rerefons ideològic que fa anys que troba en el català el cap de turc preferit. Els arguments que cerquen crear una dicotomia falsa, tramposa, segons la qual cal triar entre ser curats o ser entesos en català quan anem al metge, alimenten una polarització tan absurda i innecessària com la idea que aspirar a ser curats per algú a qui ens hem dirigit en català –i que ens ha entès– és incompatible, és excessiva, és demanar massa.  

Víctima, segurament, d’alguns prejudicis propis, mai m’hauria imaginat que en un article sobre el català a la sanitat balear acabaria esmentant el Rubius, un dels youtubers més populars dels darrers anys al nostre país. Però el cas és que, lluny de manifestar enuig o indignació envers la decisió del govern andorrà d’obligar a saber català –encara que sigui un nivell baix– als nous residents d’Andorra i als qui vulguin renovar el permís de residència, el famós streamer, instal·lat a Andorra des de fa un temps, ha expressat als seus seguidors que la mesura el hypea, l’estimula, i ha afegit: "Si m’obliguen a aprendre el català, ho faré, em fa il·lusió". No he seguit mai el Rubius, però cal celebrar que un youtuber tan connectat amb persones joves que, com ell mateix, integren normalment el castellà com la llengua vehicular per al consum i la creació de contingut a internet, sigui capaç d’acceptar amb naturalitat, fins i tot amb motivació i alegria, l'obligatorietat de conèixer la llengua oficial del país on viu. I no seré jo qui escrigui que potser caldria aplicar l’actitud del Rubius a la qüestió idiomàtica que afecta la sanitat illenca. O potser sí.