Rumba de la comissió
No és que sigui exactament una sorpresa, però la comissió d'investigació del Congrés de Diputats sobre l'operació Catalunya ha començat malament, i desprèn una nul·la –siguem optimistes: molt escassa– voluntat i capacitat d'aclarir res sobre els fets que se suposa que indaga. Recordem que es tracta d'aclarir el què, el qui i el quan de la guerra bruta de l'estat espanyol contra l'independentisme català, que va comportar des de la posada en funcionament d'una policia patriòtica fins a un llarg etcètera d'excessos en l'ús dels poders de l'Estat com a armes polítiques (il·legítimes) per destruir un adversari (legítim). Són uns fets que posen en evidència, precisament, les llacunes i mancances de l'estat de dret a Espanya –que els dirigents de PP i PSOE publiciten com una democràcia plena, o pleníssima, segons l'entusiasme patriòtic de cadascú– i que han merescut retrets a nivell internacional. La repressió policial i judicial de l'independentisme (amb fiscals, jutges i policies fabricant proves falses i celebrant judicis farsa que han produït presos i exiliats, sense comptar l'atac a cop de porra contra la ciutadania de l'1-O), la política migratòria (amb episodis sagnants com el de la matança de Melilla de l'any passat, o la de Tarajal en fa nou) o la corrupció de la Corona (amb un cap d'estat fugit a un país sense democràcia ni drets humans, i al qual la justícia ha fet mans i mànigues per arxivar-li les causes pendents) són enormes taques negres que fan aparèixer Espanya com un país de credibilitat democràtica dubtosa, per molt que els indicadors oficials de referència insisteixin a avalar-la.
Bé, la cosa és que, al final, la comissió arrencarà el 10 de maig, abans de les eleccions municipals i autonòmiques, però ho seguirà fent al ralentí: citant a comparèixer l'embafador Villarejo (que tornarà a oferir un repertori de revelacions que són interessants pel fet de provenir d'un sicari de les clavegueres, però que al mateix temps no tenen cap recorregut pel mateix motiu) i Higini Cierco, que va ser propietari de la Banca Privada d'Andorra i que és, de fet, un dels perjudicats en la deriva andorrana de l'entramat. No hi seran, però, aquells que en el seu moment van pressionar Cierco perquè donés informació contra Jordi Pujol, Artur Mas i Oriol Junqueras, és a dir, l'aleshores ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, i el president del govern d'Espanya, Mariano Rajoy. La llista de compareixents presentada pel PSOE no incloïa Rajoy, però sí Fernández Díaz i María Dolores de Cospedal, a més d'altres presumptes implicats de l'àmbit polític i policial del moment. Les formacions independentistes s'avenien a aquesta proposta, però l'ha bloquejada Unides Podem, perquè no s'hi incloïen els compareixents que a ells li interessaven (periodistes de La Sexta i de la SER, i també aquest tàndem de la vergonya periodística que són Eduardo Inda i Esteban Urreiztieta). I així, amb l'excusa de l'exigència democràtica, es bloqueja amb gràcia rumbera l'instrument democràtic que se suposa que representa la comissió. Bravo.
