D’Artur Cuyàs (Barcelona, 1845-Madrid, 1925) a La Llumanera de Nova York (XI-1874), revista mensual que va fundar, dirigir i redactar. Text prenormatiu. Demà farà 150 anys del número 1 d’aquest periòdic en català als Estats Units i molt difós a Cuba fins tancar el 1881. El professor Lluís Costa, de la Universitat de Girona, explica en el seu llibre del 2013 sobre La Llumanera que Cuyàs va tornar d’Amèrica en el context de la guerra dels anys 1895-1898 entre Espanya i EUA.
Aquest és lo segle de les llums. No vol dir això que les llums s’hagin inventat en aquest segle, no: la llum és més vella que la picor, més que l’anar a peu, i encara més que el mon. Quan Deu es posà a treballar, això és, a ordenar l’Univers traient-lo del calaix de sastre en que estava, la primera cosa que feu, fou encendre la llum. Així ho diu la Bíblia: "I Deu digué: Facis la llum. I la llum fou feta. Lo sol fou la sua llumanera. Des de llavors tothom ha imitat lo seu exemple. La primera cosa que fa aquell que no vol estar a les fosques és encendre la llum. [...] La il·luminació és avui dia tan general, tan universal, que cada home se creu ser com un misto que porta la llum dintre del cap i s’encén gratant-lo una mica. [...] Nosaltres hem pres per tipo una modesta llumanera, perquè fa llum però no enlluerna, i sobretot perquè és molt catalana. Escrivim pels catalans, i com ells estan més avesats a la claror de la llumanera que a la brillantor de la llum Drummond [llum de calci emprada als teatres del segle XIX], havem escollit lo nom de La Llumanera de Nova York. A la llum d’aquesta llumanera podran veure los catalans de Catalunya i de Cuba, lo mateix que els de Nova York, moltes coses d’aquesta terra que fins ara se’ls hi han presentat baix una llum elèctrica que les feia molt més boniques i brillants de lo que son. I La Llumanera de Nova York farà amés llum sobre moltes coses que estan més fosques de lo que convé. Però no s’oblidi que la llumanera no pot cremar sense oli, i lo oli que ha de fer cremar La Llumanera de Nova York és la protecció dels catalans de Nova York, de Cuba i de Catalunya. Si donen oli, La Llumanera de Nova York, s’encendrà una vegada cada mes: si no, s’apagarà desprès d’aquest número. I feta aquesta advertència, posem la llumanera encesa sobre la taula i diem a los lectors: "Santa nit tingan." Lo preciós dibuix que adorna la primera plana de La Llumanera, així com lo títol d’aquesta Revista, son deguts a la ploma del nostre paisà Felip Cusachs, molt conegut per sos treballs artístics no tan sols a Catalunya sinó també a los Estats Units, on ocupa lo puesto de dibuixant del Daily Graphic, que és l’únic periòdic diari amb dibuixos que es publica en lo món. Lo procediment que emplea lo Daily Graphic és enterament nou, i consisteix en la reproducció del dibuix sobre la pedra litogràfica per medi de la fotografia. La primera plana de La Llumanera de Nova York s’ha fet per aquest procediment, tenint l'orgull de ser lo tercer periòdic del món que ha aplicat tan útil invenció. [...] Per celebrar l’aparició de la nostra revista hem siguts invitats a un dinar a la catalana, funció de llinterna màgica i Castanyada el dia de Tots los Sants, a casa del nostre entusiasta paisà Emili Puig, a la liberalitat del qual se deu la fundació de La Llumanera. I qui sap si d’aquest periòdic n’eixirà lo Club Català!