De sa Pobla a Molenbeek
Molenbeek-Saint-Jean és un dels denou municipis que conformen l’àrea metropolitana de Brussel·les capital. Destaca pel seu vigor demogràfic –unes cent mil persones-, la seva diversitat cultural, també per la precarietat laboral de gran part de la població, parlem de més del 30% d’atur, especialment entre els joves. La batlessa, Catherine Moureaux (PS), i el seu equip afronten els nombroses reptes amb ambició, mesura i realitat. Els recursos econòmics de la municipalitat mai no són suficients, però la seva vocació social ajuda a superar tots els obstacles.
A principis d’agost, vaig quedar amb en Mimooun, el ‘cappare’ de la mesquita Ibno Mazig de sa Pobla; feia temps que no parlàvem. Quan li vaig demanar per famílies o antics amics magrebins, em va explicar que la majoria havien marxat, molts d’ells en destinació a Molenbeek; ja fa devers dos anys que cada setmana parteixen de sa Pobla una o dues famílies. Segons m’explicava en Mimooun, els sous baixos a Mallorca i les grans dificultats per trobar habitatge són els responsables d’aquest èxode:
—Si guanyo devers mil dos-cents euros, com en puc pagar set-cents de lloguer i després alimentar la família? –em deia.
—I per què a Molenbeek, precisament? –vaig demanar.
—Allà els preus de lloguer són més raonables, el seu Govern es preocupa per l’habitatge i si tens fills joves o estàs a l’atur t’ajuden molt més que aquí, a Mallorca. Fa uns mesos que fins i tot jo mateix hi vaig anar. Però el clima no em va agradar. Aquí surts al carrer i el sol dona vida. Viure a sa Pobla i la seva llum és com estar al poble d’Anzora on vaig néixer.
Per entendre un poc Molenberg i el que significa, cal fer una breu pinzellada sobre un home excepcional i d’estat: Philippe Moureaux. Un home vinculat políticament al PS de Bèlgica. La seva carrera política no va deixar indiferent ningú. Una trajectòria lligada a la lluita contra el racisme i en defensa de les llibertats dels més febles. Ha passat a la història –va finar el 2018– amb la frase: "Jesais que dans le monde politique aujourd'hui, on met de la vaseline partout. Moi, j'aiperdu mon pot de vaseline depuis long temps". Doctor en Filosofia i Lletres, va ocupar càrrecs en diferents governs; ministre d’Interior, de Justícia i d’Assumptes Socials. Entre el 1992 i el 2012 fou el batle de Molenbeek. El 2014 va deixar el càrrec de senador i es retirà de la política activa. La seva gran aportació a la política belga ha estat l’activa participació en diverses de les reformes d'estat que han portat Bèlgica a ser un estat federal i, sobretot, la Llei contra el racisme i la xenofòbia, coneguda com a llei Moureaux, aprovada el 1981 quan era ministre de l'Interior i que va ser la primera llei belga que de manera explícita sancionava aquest tipus de delictes. Així mateix, va fer una important tasca de remodelació i modernització de Molenbeek durant el seu mandat com a batle.
La família Annanou va viure al carrer Crestatx més de vint anys, la majoria dels seus fills han nascut a l’Hospital d’Inca. En Sàdic, d’ençà que va arribar a Mallorca, va fer feina a una bugaderia industrial de Can Picafort, era un obrer valorat i de confiança. Fa uns anys que va sentir la cridada de Molenbeek, tal vegada perquè els seus pares i germans ja eren allà. Deixà el lloguer del pis a la seva filla major que acabava de casar-se i va fer les maletes. Tota la família tenia ja la nacionalitat espanyola, per tant comunitària, i tenien tot el futur per endavant. Per la festa del Jai i per Nadal ens telefonam, i quasi sempre n’Annanou està constipat; diu que l’aigua de pluja a Molenbeek és més freda que a sa Pobla.
Sens dubte, el fet que va enfosquir i entelar de manera gairebé irreversible la carrera de Philippe Moureaux va ser la participació de joves musulmans que vivien a Molenbeek en els atemptats del setmanari Charlie Hebdo a París el 2015, i els posteriors atemptats a Brussel·les l’any següent. Fou duríssimament criticat, ja que el varen acusar de no haver impedit la radicalització d’aquells joves. Amb la seva mort, Bèlgica va perdre una figura molt important que va esser testimoni i participant directe en alguns dels grans canvis del país. Actualment, la seva filla Catherine és la batlessa de Molenbeek i continua l’obra i el llegat del seu pare.
A sa Pobla i la resta de pobles de Mallorca, el cercle de les migracions (en plural) continua. Arribar sigui com sigui, trobar feina, tenir casa, arreglar papers i després tornar a partir a la terra promesa del nord de França, Holanda o Molenbeek directament. Personalment necessit pensar que la utopia d’aquest municipi ha servit per a alguna cosa i que sí que tenia sentit. Massa postals per enviar a la gent que estant allà diuen que varen néixer i viure a sa Pobla.
Pere Perelló és escriptor
