Un sainet ben abans d’hora

En arribar al Govern de la mà de l’extrema dreta, el PP es va passar setmanes aclarint que no tornarien els temps de José Ramon Bauzá i que havien après dels errors que es varen cometre la legislatura 2011-2015. De raó no els en mancava, als populars. No només no han repetit errades, sinó que han estat capaços de reinventar-se i cometre’n de noves, mentre que s’han vist arrossegats per l’obsessió dels representants de Vox per eliminar la llengua pròpia.

Si ho reduïm al màxim, a hores d’ara el PP només necessita Vox per a una sola cosa vertaderament important: aprovar els pressupostos. Per a la resta, podria anar tirant, negociant per aquí i per allà un grapat de vots i mantenint la locomotora dels decrets funcionant a tota màquina. Però, ai, els pressupostos no es poden tirar endavant sense la benedicció d’un partit catalanòfob, racista, masclista i altres -’istes’ que no escriuré per no fer una llista massa llarga. Així és la vida. I hi ha una cosa que els diputats d’aquesta formació d’ultradreta han demostrat no ser: beneits. Així que han posat el PP en un bon compromís assegurant que el sostre de despesa no s’aprovarà si els populars no donen suport a la llibertat d’elecció de llengua a l’educació i s’estableix un calendari d’aplicació. I el sostre de despesa és una passa ineludible per tenir uns pressupostos, perquè no existeix persona que pugui enllestir els seus comptes sense saber de quants doblers disposa.

Tampoc no cal ser molt llest per pensar que la llibertat d’elecció de llengua a l’educació és una d’aquelles mesures que ens poden teletransportar als anys de Bauzá, justament aquella època que el Govern popular ha assegurat que no repetiria. Així que aquí estam, entre l’espasa i la paret, amb un PP parlant més de la crisi interna de Vox, que és ben real, en lloc d’aclarir als seus votants i als que no ho són –també diuen moltes vegades que governen per a tothom– què faran amb el català a l’escola i si pensen aplicar la llibertat d’elecció de llengua. Com si fos el dia de la marmota, el Govern va aprovar exactament el mateix sostre de despesa divendres, mentre Vox assegura públicament que el seu parer no ha canviat –hi ha qualque diputat més tendre, però ja l’han fet callar. Ja se sap, com va dir una il·lustre popular, només ens queda “verlas venir”.