Com salvem més vides?

És gairebé un quart de dotze de la nit i sento sonar el telèfon. És un missatge d’un col·lega pediatre, professor de la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM). Malgrat l’hora, obro els ulls com taronges perquè m’envia un article científic acabat de publicar on es mostra que les persones tractades per metgesses tenen una mortalitat significativament menor que les tractades per metges homes.

L’article, que ha analitzat més de 13 milions de casos a través de 35 estudis diferents, mostra que la probabilitat de mort de pacients atesos per dones és un 5% menor. La diferència pot semblar petita, però en termes absoluts representa milers de vides. I no és l'única dada rellevant: les persones ateses per metgesses també tenen menys probabilitat (un 3% menys) d'haver de ser readmeses a l'hospital. Val a dir que aquests resultats es mantenen tant en especialitats mèdiques com quirúrgiques.

Què explica aquestes diferències?, us deveu preguntar. Certament, l'estudi no permet analitzar-ne les causes, però investigacions prèvies suggereixen que podrien deure's al fet que les metgesses tendeixen a tenir millors habilitats de comunicació i més predisposició a treballar en equips interprofessionals, així com a seguir més fidelment les guies de pràctica clínica i prendre decisions que estan basades en l’evidència científica. Per descomptat, no es tracta de capacitats innates, sinó de patrons de comportament probablement modelats per expectatives i rols socials.

Un altre aspecte que aborda l’estudi és la concordança de gènere entre pacient i professional. Els resultats indiquen que el fet de tenir el mateix gènere sol associar-se a millors resultats, especialment quan tant la professional com la pacient són dones. Una de les explicacions, segons articles previs, podria ser una menor atenció a la gravetat o una interpretació diferent dels símptomes en pacients dones per part de metges homes.

Ens cal més recerca per estudiar-ne les causes, però, mentrestant, l'estudi ens fa reflexionar i fer-nos preguntes com ara: Quin pes donem a les competències comunicatives i interpersonals en la selecció de personal sanitari? Com es promouen aquestes qualitats al llarg de la formació mèdica? Quins biaixos inconscients continuen operant en la professió? Com podem aprendre d'aquests resultats per millorar l'atenció sanitària en general?

Tot i que els estudis inclosos en aquest article són de diversos continents, els resultats són especialment significatius a Nord-amèrica, perquè en aquesta regió s’hi han fet més estudis. Sigui com sigui, el que necessitem és entendre millor què és el que fa que s’aconsegueixin aquests millors resultats i incorporar aquestes pràctiques a la formació i l'exercici de tots els professionals sanitaris, independentment del seu gènere.

Ras i curt, agraeixo el dring nocturn del telèfon que m’ha fet arribar l’article. M’ha fet pensar. I molt. No pas només en una qüestió d'equitat de gènere, sinó en la millora de l'atenció sanitària per a tothom.