Sánchez i Puigdemont, set anys després
S’ha presentat a Barcelona Impugnar les normes (Galàxia Gutenberg), un llibre que recull escrits de Pere Portabella sobre art, cinema i política, que són els pals que més ha tocat aquesta singular personalitat que ja ha fet 97 anys. En els textos destaquen noms com Buñuel, Miró, Tàpies, Chillida, Tarradellas, Brossa, Santos i un nombre incomptable d’amics, coneguts i saludats, perquè en Portabella no va parar mai a casa i quan hi ha parava l’obria per organitzar trobades entre diferents.
A l’acte de presentació vam recordar amb Josep Ramoneda el sopar de l’agost del 2017 al Mas Ventós. Va començar tard perquè calia esperar el president Puigdemont, que venia de la roda de premsa a Barcelona amb el major Trapero després que els Mossos haguessin abatut a Subirats l’últim component del grup terrorista que feia pocs dies havia atemptat a Barcelona i a Cambrils. Entre els convidats hi havia Pedro Sánchez, aleshores cap de l’oposició. Faltava un mes per a l’1 d’Octubre i, cap al tard, Portabella s’ho va fer venir bé perquè semblés que Sánchez se n’havia anat, però en realitat l’havia fet passar a la biblioteca perquè es pogués reunir a soles amb Puigdemont. Impossible imaginar-se que una amnistia els tornaria a fer coincidir gairebé set anys després.
Impossibles, també, semblen moltes de les coses que han de passar a partir de diumenge perquè Catalunya tingui govern en un termini decent; és a dir, sense haver de repetir eleccions. Potser algun partit pensa que necessita tornar a les urnes per guanyar temps i fer més presentable un pacte de què avui no vol sentir ni a parlar. Qui segur que no ho necessita és el país. Sabem que els dirigents dels partits guanyadors hauran de fer de la necessitat virtut, que no resistiran l’hemeroteca i que la desconfiança és la matèria amb què es fa la política. I com que ho sabem, agrairíem enormement que no fessin més disfuncional la situació.
