Sánchez ha de veciar les Illes
La dècada dels 20 no atura de fer-nos tenir malsons, i aquest darrer que té nom i llinatges ens crea un estat d’incertesa que pot acabar amb el desastre més greu mai imaginat. Totes les guerres en les quals Occident ha participat, de manera directa o indirecta, han tingut efectes perniciosos per a l’economia autòctona, però la invasió d’Ucraïna per part de Rússia –a més de ser una catàstrofe humanitària que trencarà la vida de milions de persones– pot tenir una repercussió devastadora per a les butxaques illenques.
L’escalada dels preus, provocada per la manca de subministrament energètic durant la pandèmia, pot ser una broma davant l’escenari que se’ns presenta. Ara ha arribat el moment que les autoritats illenques comencin a moure fils de ben de veres per demanar al govern de l’Estat que enviï ja aquells ajuts fiscals que ha d’incloure el REB. Ja no és una qüestió política, és de pura necessitat. L’esborrany del projecte de llei del Ministeri d’Hisenda no pot continuar estant dins un calaix a l’espera que arribin noves eleccions i se’n tregui la pols.
Abans que ho digui el Consolat, no hi ha cap dubte que moltes empreses s’han beneficiat de les ajudes especials pel covid i tampoc s’han d’oblidar els ERTO. Això no obstant, davant la possibilitat que hi hagi una pujada d’impostos sota el criteri de qui contamina paga –de moment, la ministra diu que ho ajornarà, però els socis de Podem li ho qüestionen–, les Illes han de ser les veciades de Pedro Sánchez. Sí, la recuperació econòmica –mirant les previsions turístiques– sembla que arriba. Ara, què passarà a les economies domèstiques quan la inflació no atura de pujar? A les pàgines d’aquest setmanari podem llegir que no és descartable que el preu de la benzina superi els dos euros per litre: com es pot continuar així sense ajudes directes de l’Estat? Si es paga més aquí que a la resta de comunitats és exclusivament per la insularitat i això s’ha de compensar de manera immediata.
