Sánchez

Assumesc el risc que comporta fer segons quins comentaris quan aquests poden ser llegits pels guardians de la moral més brillants de la història de la nostra democràcia. És entranyable comprovar com a MÉS s’ocupen de redactar el codi ètic dels periodistes, una vegada constatat que en el seu no s’hi posaran mai d’acord.

A la fi hem pogut contrastar allò que tots sospitàvem: als departaments, sempre opacs, de la UIB pot haver-hi tanta corrupció com en els despatxos de la política.

Si ens demanam com és possible que Biel Barceló no conegués els contractes menors adjudicats a Garau pels seus fidels però desobedients directors generals, és just que ens facem la mateixa pregunta amb els successius rectors de la Universitat i les pràctiques messiàniques d’Escribá. De moment, només són preguntes.

La setmana ens deixa la visita de Pedro Sánchez a Eivissa i Mallorca, que continua omplint allà on va mentre apuja la preocupació dels partidaris de Susana Díaz i creixen els dubtes sobre el que en realitat està fent Patxi López. L’exlehendakari va reunir 200 persones a Palma, menys de la meitat que Sánchez. Tot i així, el mèrit de l’excandidat a la presidència del govern espanyol no rau en l’habilitat per atreure militants als seus mítings, sinó a fer-los creure que és d’esquerres. La mateixa persona que va firmar un acord de governabilitat amb Ciutadans és capaç ara de reivindicar el 15-M i parlar de pensions i salaris. La salut actual del projecte socialista s’ha de mesurar en funció dels aspirants a la secretaria general, i el més curiós és que l’únic que pot salvar el malalt del coma irreversible és precisament el mateix Sánchez.

I de la tragicomèdia al drama. Coincidint amb la Setmana Santa, dues barques amb immigrants arribaren a la costa sud de Mallorca. Quan la ràdio pública d’aquestes illes es va posar en contacte amb la Delegació del govern, la resposta del departament de Comunicació va ser que Maria Salom només atén els mitjans per “temes greus”.

Les qüestions humanitàries no deuen ser tema greu que mereixin l’atenció de la màxima autoritat de l’Estat a les Balears; o per ventura els que no mereixen que Salom aturi les seves vacances són aquesta mena d’‘humans’.

La temporada turística ja és aquí i els creueristes també. Enguany n’arribaran entorn d’un 4% més que l’any passat. Començam a notar aquell estat psicològic, lisèrgic, no real segons els hotelers, que els polític anomenen ‘sensació de saturació’. I mentre ens enganam a nosaltres mateixos pensant que fa anys que hem tocat sostre, comprovam un any més que no hi ha pla b per al monocultiu balear. Les institucions locals sempre podran dir que, amb les competències que tenen, poca cosa hi poden fer.

Apuntau aquest títol: 'Llums de tardor' (El Gall editor), de Miquel Mas Ferrà. Context històric ben documentat, personatges molt treballats. Una fotografia precisa de la condició i les misèries humanes i d’un temps que sembla lluny, però no tant. Feliç Sant Jordi.

PD: La Feixina continua dreta. D’aquí a molt poc es compliran dos anys de la campanya electoral en què alguns dels actuals governants prometien que la tomarien perquè era una vergonya. La vergonya viatja sense pagar duanes.