PalmaLa cultura popular tradicional és un dels elements configuradors del nacionalisme cultural. L’antropòleg i gestor cultural Andreu Ramis Puig-gros analitza la cultura tradicional en el corpus identitari al llibre Cultura popular i nacionalisme (Lleonard Muntaner Editor). Des de l’ARA Balears ens feim nostra aquesta tesi per posar en relleu la necessitat de mantenir viva la cultura santantonianaamb l’objectiu d’enfortir la identitat diferencial de la cultura catalana, pròpia de les Illes Balears, davant actituds o mecanismes homogeneïtzadors de diversa procedència.
És desitjable mantenir les arrels de la tradició i, en aquest sentit, és de lloar la feina que està fent una colla de joves poblers per recuperar l’esperit primigeni de la festa, dels sonadors i glosadors vora el fogueró. Però entenem que també és imprescindible obrir noves perspectives per mantenir viu el sentiment nacional, i aquí entren en escena les dimònies de Manacor.
Les dones també volen ser protagonistes i partícips de la festa, i és lògic. El concepte de protecció del patrimoni etnològic no ha de topar amb el d’evolució, d’altra banda indispensable per mantenir viva la tradició, malgrat l’oposició que inicialment ha desencadenat en els sectors més conservadors.
L’any passat, l’Assemblea Antipatriarcal de Manacor va convidar el Patronat de Sant Antoni de Manacor a prendre-hi part i reflexionar sobre els nous paràmetres que ha d’adoptar la festa. No es va establir cap acord. Les dimònies ballaran enguany fora dels actes institucionals, però ballaran.
Com bé diu Andreu Ramis, la cultura popular, viva o tradicional, perdurarà segons la voluntat de pervivència com a poble. La cultura popular és un referent cultural més -no exclusiu- que és capaç d’aportar idees de cohesió: símbols i signes entorn dels quals la gent comparteix sentiments.
Aquests sentiments no es poden ancorar en el passat. Cal acceptar els canvis.
L’herència ‘vertical’ (el passat i la tradició) i les influències ‘horitzontals’ de la contemporaneïtat, que es veuen cada dia més condicionades per la globalització, han de conviure i fer pausible el maridatge, si es volen conservar els trets identitaris que ens defineixen com a poble, i la festa de Sant Antoni n’és un.