Sant Jordi i l’eslògan del Govern
El cartell de la Generalitat per a aquest 23 d’abril està encapçalat per la frase “Sant Jordi és de tothom”. Com que el màrqueting del govern d’Illa descansa sobre l’eslògan “El Govern de tothom”, és probable que el seu creador pensés que la fórmula era adaptable a qualsevol circumstància, i d’aquí aquest “Sant Jordi és de tothom”.
Pel cap baix, és una idea sorprenent. Mira si la festa de Sant Jordi és de tothom, i quan dic tothom vull dir universal, que tothom voldria copiar-la. A tothom que la coneix li agrada, perquè tothom troba que ha aconseguit un equilibri perfecte de primavera, alegria popular, civilitat, amor i cultura (i caixa cobri). Mira si ja n’era, de tothom, Sant Jordi, que els partits més rabiosament espanyolistes aprofitaven el dia per proposar canviar l’11 de setembre pel 23 d’abril com a data de la festa nacional, perquè la idea d’un país amb parades de llibres els semblava més suportable que la d’una nació que recorda que l’exèrcit borbònic va entrar a matadegolla a Barcelona i va acabar amb les Constitucions de Catalunya.
Dir que Sant Jordi és de tothom no cal, és redundant, sobretot si és el govern de Catalunya qui ho diu als catalans. Perquè aleshores el resultat s’assembla més a un “Sant Jordi és de tothom, eh?”, com si alguna vegada no ho hagués estat, com si la política de “normalització” consistís, també, en el secular advertiment sobre la necessitat d’un catalanisme ben entès, és a dir, no independentista.
Sant Jordi és una festa de la literatura en què caben totes les llengües, començant per la llengua catalana, que és la llengua del país en què es va inventar la festa. I així com Sant Jordi agrada a tothom, la llengua catalana continua sent combatuda per aquells que no creuen que hagi de ser la llengua de tothom. Aquí és on el Govern ha de posar els seus esforços.
