Sant Pau del camp a la vista
Aquest espai ha canviat força amb el pas dels segles. Va ser un dels primers llocs habitats del pla barceloní, s’hi va aixecar un dels monestirs més antics i carismàtics de la ciutat medieval, i els seus horts van veure néixer la industrialització del Raval. Actualment, l’església de Sant Pau del Camp presideix el carrer de Sant Pau de manera visible i a l’abast dels vianants. Però, durant molt de temps, va estar amagada darrere una paret que impedia veure-la. Un procés que es va iniciar amb l’ocupació napoleònica, quan el llavors monestir de Sant Pau es va convertir en hospital militar, i després en caserna per a les tropes italianes de l’emperador.
Passada la Guerra del Francès, l’últim abat del monestir, Joan Zafont, va reiniciar l’activitat del col·legi de Sant Pau. El 1820 els monjos van marxar i el seu claustre va ser escorxador municipal. Els religiosos encara tornarien, però van ser expulsats després de la crema dels convents del 1835. Explica Joan Amades que, quan era parròquia de barri, hi anaven els gitanos que vivien a la rodalia, i que van ser ells els que es van enfrontar als incendiaris, impedint que l’edifici acabés cremat. No obstant això, la desamortització va convertir-lo primer en una escola per a nens, i després en una caserna d’infanteria rodejada per un mur. Poca cosa més es podia clissar des del carrer.
L’any 1854, entre les barricades de la primera vaga general del país, la banda del regiment Navarra va sortir d’aquí tocant l’himne de Riego. En aquella època, Sant Pau del Camp va estar a punt de ser enderrocada. Afortunadament, les protestes de l’Associació Artística-Arqueològica Barcelonesa i la Comissió de Monuments de la Província, juntament amb la pressió de persones com Víctor Balaguer, van aconseguir que el govern central la declarés monument nacional el 1879. També es va proposar prolongar els carrers del Marquès de Barberà i Carretes per dins de l’antic solar que ocupava la caserna per arribar fins al futur Paral·lel, un projecte que no va tirar endavant.
Llavors, a la caserna de Sant Pau hi funcionava la Caixa de Reclutes o Depósito de Mozos, raó per la qual apareix sovint a la premsa relacionada amb notícies de desertors i judicis a fugats, ja que també allotjava la Fiscalia Militar. A més, incloïa un magatzem de material al carrer de l’Hort de Sant Pau. Les descripcions que se’n conserven parlen d’unes instal·lacions velles i atrotinades, amb el claustre romànic encalcinat i en condicions poc salubres. El 1888 es va incendiar, poc abans que la tropa abandonés el lloc. I fins a finals de segle la paret que amagava aquella joia romànica va patir diversos ensorraments. Un d’ells va sepultar un adolescent que circulava pel carrer. De l’antiga caserna només funcionava el picador de cavalls, utilitzat per entrenar la cavalleria. Corre el rumor que, als anys vint, s’hi entrenava José Antonio Primo de Rivera mentre feia el servei militar a Barcelona.
En els primers anys del segle XX, tot l’espai va ser remodelat, es va enderrocar la caserna i l’església va ser restaurada. L’agost del 1931 els terrenys van ser cedits a Barcelona, i un any més tard començava a construir-s’hi l’actual Escola Collaso i Gil, en record d’un alcalde que al morir havia deixat un milió de pessetes per edificar-la. Destinada als nens i nenes del Raval, va ser inaugurada l’octubre del 1935. I l’església de Sant Pau del Camp, una vegada eliminats tots els obstacles que impedien veure-la, va tornar a dominar aquest tros de ciutat tal com l’hem conegut nosaltres, com un trosset de l’Edat Mitjana enmig del brogit de turistes i escolars que sempre l’envolten.
