Per Sant Sebastià, sobrassada
Al batle de Palma, Jaime Martínez, li pareix “vomitiu” un cartell que presenta el patró de Palma, sant Sebastià, amb una sobrassada penjada davant de les parts nobles. En canvi, troba perfectament presentable un altre cartell que retrata el sant amb la fesomia d’una moneia: no tan sols el troba presentable, sinó que el converteix en el cartell oficial de les festes patronals, i el paga i el promociona amb doblers públics. Hi ha una diferència important entre els dos cartells blasfems: el de la sobrassada, obra de l’artista Lluïsa Febrer, és viu; l’altre, en canvi, el del mico neix artísticament mort.
Segur que el batle Martínez, que té una certa sensibilitat per a l’art, ja ho sap, això que deim. Però ell ha de sobreactuar per acontentar la seva audiència, formada per membres o simpatitzants de Vox, Hazte Oír i Abogados Cristianos, sense oblidar el mateix PP, del qual Mariano Rajoy s’exclamava en una ocasió: “Hay que ver la de fachas que hay en este partido”. Com que, en canvi, el cartell de Lluïsa Febrer és el d’una revetla alternativa promoguda per Podem, que du el títol de ‘La Santa Punxada’ i es promociona com un Sant Sebastià LBTIQ+, aleshores s’entén que el primer edil gesticuli tant a l’hora d’expressar el seu rebuig. Ara bé: a Martínez li convendria fer cas a l’observació de Montaigne, que deia que ningú està lliure de dir bajanades; si de cas allò que és realment dolent és dir-les amb èmfasi. Per tant, abans de vomitar en públic, que és una cosa prou incívica, el batle Martínez hauria de recordar els múltiples atropellaments estètics que el seu consistori ha infligit a la soferta ciutadania, tots sols o en l’alegre companyia dels camarades del Consell de Mallorca i el Govern balear. Des dels retrats de sants a la façana de Cort fins a un enllumenat de Nadal que semblava el decorat d’una seqüela casposa de Gremlins, passant per un arc de triomf dedicat a la Beateta a la Rambla o el furor saetero de certes confraries de Setmana Santa, bona part de la posada en escena de l’actual Ajuntament de Palma desprèn un tuf de nacionalcatolicisme ranci que no diré que faci vomitar, perquè aquest és un luxe que es permeten els batles de dretes, però sí que produeix una certa vergonya aliena. Una mica de cringe, que diuen els joves, davant d’aquestes exhibicions de mal gust pagades amb la butxaca dels ciutadans. Si el senyor batle té vomitera, pot ser que es prengui un Primperan i s’aturi a repassar les propostes estètiques de la institució que presideix.
El cartell institucional de Sant Sebastià (com altres que l’han precedit) senzillament no és res i no aporta res. El de Lluïsa Febrer, en canvi, apel·la a la tradició, ben antiga i arrelada, que presenta sant Sebastià com el sant més gai i més sensual de tot el santoral: fins i tot la iconografia de l’Església l’ha mostrat sempre com un personatge bell i apol·lini, que amb el tors tot assagetat es lliura a un èxtasi místic que fàcilment es pot confondre (juga deliberadament a ser confós) amb el plaer sexual. Aquest sí que és sant Sebastià i ho ha estat sempre, i a més, les festes de foc són de foc per qualque motiu, tant a l’hivern com a l’estiu, i ja em passaran el rodolí. El foc va associat amb la irreverència i la subversió, amb la idea de cremar-ho tot i desfer l’ordre establert.
Pel que fa a la sobrassada, és l’embotit que torram els mallorquins amb més delectança als foguerons, en format de sobrassada pròpiament dita o de llonganissa. Tret que el senyor batle sigui més dels botifarrons, que tot pot ser i tot s’ha de respectar. Als que ja han anunciat querelles i acusacions particulars, que són els mateixos de sempre, una bona botifarra. Catalana, que se’ls entravessa més.
