Els 'satisfyers' controlaran el món?
L’orgasme ha generat profunds debats al llarg de la història. Des dels capellans que el criminalitzaven per percaminós fins als seguidors de Sigmund Freud que el receptaven per fer front a la “histèria” de les dones. Per sort, avui la cosa ha canviat prou. Per exemple, ja sabem que els orgasmes són molt beneficiosos per a la nostra salut: alliberen endorfines, baixen els nivells d’estrès i generen oxitocina, a més de ser molt divertits.
Ara bé, arribar a l’orgasme no és tan fàcil com pensam, especialment entre les dones. Segons els estudis, només un 14% d’elles arriba al clímax practicant el sexe, i en la seva majoria han de recórrer als vibradors i altres juguetes sexuals per aconseguir-ho. Davant aquest panorama és ben normal que la demanda de dildos i satisfyers s’hagi duplicat en el darrer any, esdevenint una indústria que mou milions d’euros amb més de 40.000 productes diferents en stock.
Emperò, el creixement exponencial d’aquest negoci ha generat un dany col·lateral inesperat: cada dia hi ha més homes que pateixen ansietat pel seu rendiment al llit. I és que l'enorme popularitat de les joguines sexuals deixa sobre la taula una qüestió de fons: Els homes poden passar a ser prescindibles en el gaudi femení o en canvi, cal un canvi de mentalitat sobre el plaer compartit? Laura Cambra, autora de Desearte. Claves para el deseo sexual femenino posa un poc de llum a l’assumpte. Ella creu que aquestes pors són fruit d’una masculinitat fràgil que s’espanta davant de qualsevol cosa que competeix amb ells. Per això, Cambra considera que és important desconstruir les idees que tenim de la sexualitat masculina i del sexe heterosexual, perquè cadascú és responsable del seu plaer, i es pot gaudir en parella usant joguines.
De totes maneres, pareix que no basta amb canviar els preconceptes existents per resoldre el problema d’ego. I és que les consultes de sexologia de tot el món s’estan omplint de dones que no aconsegueixen arribar a l’orgasme sense l’ajuda d’alguna jugueta sexual. Segons els experts, això es ben normal. El cervell estableix connexions sinàptiques, aprèn, i acostumades a l'efectivitat i rapidesa del producte, a les dones el sexe amb alguns homes els fa gust de poc. Amb altres paraules, s’estan fent més exigents perquè bona part del plaer ja els pot venir d’una màquina. Els homes, doncs, s’hauran de posar les piles.
I aquí arribam a un punt clau. Una altra vegada, la màquina torna a superar l’humà –cosa que ha estat una constant a la història, per cert. Normal, un cotxe va més ràpid que Usain Bolt, un telar mecànic teixeix millor que una brodadora i una rentadora neteja les camisetes millor que jo.
Qui sap, potser la història dels hereus del patriarcat amb els vibradors acabi bé, i els homes s’hi adaptin, cercant formes més sanes de relacionar-se amb el sexe femení. Però potser, també, aquest tema acabi en una reacció masclista al pur estil Ludista. Ja m’imagín els de la polsereta rojigualda assaltant sexshops d'aquí a un parell d’anys. Pensareu que som un exagerat, però res més lluny de la realitat. Recordeu que vivim en una terra on el president del Parlament afirma que "les dones són més bel·ligerants, perquè no tenen penis" i altres tuits d’aquest tipus. Així que en el 2023 tot és possible.
Aquí, deixau-me fer un aclariment. Qui punyetes foren els Ludistes? Idò ells foren un moviment contrari a la modernitat. En plena Revolució Industrial els avenços tecnològics van suposar la creació de centres fabrils insalubres i l’empobriment dels pagesos. Aquests canvis brutals van generar una nostàlgia cap a la societat paternalista de dècades anteriors, fent somiar una part de les classes populars amb la idea utòpica d'un 'rei bo' que governés pel bé dels seus súbdits. Un poc com ara els fatxes, que enyoren l’Espanya del No-Do en blanc i negre.
Així, el poble, emprenyat amb les màquines que els deixaven sense feina, van cometre atemptats a Castella, Galícia, el País Valencià i Catalunya. A Alcoi, l'any 1821, milers de persones cremaren les màquines que es trobaven a l'exterior de les fàbriques i només van acceptar retirar-se després que les autoritats prometessin desmuntar totes les que havia a la ciutat. Aquests incidents de destrucció de màquines, o els intents d'això, es van repetir en diverses ocasions. A Catalunya, el moviment ludita va mantenir-se actiu fins al 1856. En definitiva, tota una revolta contra el suposat progrés.
Potser Sam Altman, CEO d’OpenAI, té raó quan diu que “la tecnologia actual pot ser capaç d’utilitzar uns forts poders de persuasió sobrehumana per controlar la humanitat i conduir-la a resultats molt estranys”. Els satisfyers seran la primera passa d’aquest procés? L'Skynet de la pel·lícula Terminator té realment forma de jugueta eròtica? Ja veurem.
