Saturació, memòria i llengua

Per nom i per foto, que no sigui: la presidenta Marga Prohens es va envoltar de fins a cent quaranta interlocutors, corresponents a tots els sectors implicats, per presentar el Pacte Social i Turístic per a la Sostenibilitat de les Illes Balears, una iniciativa contra la massificació que curiosament es presentava en un acte prou massificat. Per acabar-ho d'adobar, molts dels presents formaven part dels tradicionals agents massificadors: hotelers, creueristes, lloguers de cotxes, turoperadors, hostaleria de tot tipus i condició. Gent que fa poc omplien façanes i places i carrers amb pancartes que deien “SOS Turisme” i que ara, de cop i volta, es declaren entusiasmats davant de la perspectiva de posar límits i contenció al turisme. “Enhorabona”, repetien els hotelers. “Una iniciativa magnífica”, aplaudien els de la Unió de Talladors de Pernil Joselito. Els no menys tradicionals sectors crítics amb el model econòmic de les Balears també hi eren, però la seva presència semblava més pensada per cobrir els flancs de la foto, que no se la pogués acusar de parcialitat. Si el motiu de tota aquesta escenificació és la por de perdre vots que diuen que té el PP de les Illes (que s'ha trobat que la massificació ha entrat dins la llista de preocupacions dels seus votants), podem donar per fet que la història del Pacte Social i Turístic per a la Sostenibilitat de les Illes Balears acabarà en aquesta populosa foto. Quatre informes presentats amb pompa i circumstància, i tal vegada alguna mesura que compliqui la vida al lloguer turístic, per complaure encara més els hotelers. Seria agradable equivocar-se en la previsió, però la veritat és que aquest Pacte neix sota sospita. 

A pesar de gesticulacions com aquesta que cerquen evitar-ho, els moviments de la ciutadania, que han començat amb la manifestació del divendres 24 a Eivissa i del dissabte 25 a Mallorca, tenen l'aspecte de ser l'inici d'un seguit de mobilitzacions contra la degradació del territori, tant el natural com l'urbà. S'hi afegiran aviat les protestes en favor de la dignitat de les víctimes del feixisme a les Balears i en contra de la derogació de la Llei de memòria democràtica. I la mobilització en defensa de la llengua pròpia de les Balears, el català, va començar amb la manifestació massiva del 5 de març i ha continuat amb una collita de fracassos per a les pretensions del PP i Vox d'impulsar la segregació dels alumnes per llengua. En efecte, prop del 94% dels centres públics han rebutjat adherir-se al mal anomenat Pla pilot (en realitat, un cavall de Troia de la fractura social) presentat pel conseller Vera, i també ho han rebutjat una gran majoria dels concertats. Per altra banda, el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) ha rebutjat la demanda d'un pare que pretenia que el seu fill rebés un 25% de l'ensenyament en castellà a una escola de Mallorca. Saturació, memòria i llengua: són tres fronts oberts per al Govern de Marga Prohens. I tot indica que no hi podrà respondre adequadament amb pactes de sostenibilitat ni amb plans pilot, i encara menys intentant resoldre un equilibri impossible entre les demandes de la societat de les Balears i les dels seus socis de l'extrema dreta. 

(Com si la realitat volgués desmentir les ficcions dels governants, l'esfondrament d'un local turístic a l'Arenal, amb morts i ferits que havien acudit allà a contemplar una posta de sol suposadament paradisíaca –en un entorn destrossat, precisament, pels abusos de la indústria turística– és una explicació molt més crua i directa del que passa a les Illes que mil informes del Pacte de Sostenibilitat. I és, també, metàfora eloqüent d'una manera de governar i d'entendre la política).