Sau fa mal al cor
La imatge del pantà de Sau buit, sec i al final del seu total desembassament fa mal al cor. És desoladora.
Si quan la punxa de Sant Romà de Sau emergia d’entre les aigües ja començava el desassossec, ara que hem tornat a veure el campanar, la nau i les marques del que fa 60 anys van ser les cases d’un poble que semblava dormir al fons de la vall per on discorria el Ter, el que s’estén davant dels nostres ulls és el més semblant a l’anunci de l’apocalipsi climàtica.
D’aquí pocs dies, a Sau ja no hi quedarà ni una gota d’aigua. Tanta n’hi devia haver quan el pantà estava ple que avui, al magre nivell actual, Sau encara podria abastir un milió de persones durant tres mesos, segons han calculat les autoritats. Cada dia retiraran una tona i mitja de peixos que seran sacrificats abans no es morin i es podreixin dins l’embassament. Sembla impossible que algun dia pugui tornar-se a omplir aquest reservori immens.
A la Geografia general de Catalunya, dirigida per Francesc Carreras i Candi fa una mica més d’un segle, s’hi pot llegir en català prefabrià: “Lo riu Ter, lo més capdalós de Catalunya després del Ebre y lo Segre, atravessa la província de Barcelona venint de la de Gerona fins un poch més avall de Sau, per on torna a aquella província, i té un curs que és de lo més tortuós que-s puga imaginar”.
Tortuós és un adjectiu escaient per a aquest llarguíssim episodi de sequera que estem passant i que a Sau ha trobat la seva prova gràfica. Són temps d’un malestar concret i difús alhora, que necessitarà alguna cosa més que pluges.
