EscriptorEl superdepartament de Model Econòmic, Turisme i Treball, que dirigeix el conseller Iago Negueruela, preveu sancionar els hotelers que no combatin el balconing, aquesta festiva pràctica que ha donat a Mallorca merescuda fama com una de les destinacions turístiques menys recomanables del món per a qualsevol persona que vulgui fer un viatge de qualitat. El balconing s'ha convertit en una especialització de la nostra sanejada i exemplar indústria turística, que segons els seus mateixos protagonistes és un model que se segueix a escala planetària. Potser convé recordar que, si els turistes amb tendència a tirar-se beguts pel balcó trien Mallorca per dur a terme les seves proeses, no és per accident ni per casualitat. Fa temps que el balconing és, entre aquest tipus de turistes (joves principalment britànics i alemanys, àvids d'un package holiday que els permet pujar a l'avió que els du a Mallorca ja col·locats), una espècie de juguesca a la qual es repten ells mateixos. I venen a fer-ho aquí perquè fa anys que des d'aquí es ven que això és precisament el que oferim (a més d'unes platges paradisíaques, etc.). I qui ha venut això són els hotelers i els touroperadors: ells també, per tant, són responsables del balconing, perquè l'han fomentat o perquè no han fet res per aturar-lo. Per això, la idea de multar l'hoteler que no impedeix aquest tipus de comportament degradant és perfectament raonable. Fins ara, la normativa només preveia sancionar els turistes que fessin balconing, amb multes evidentment massa petites d'entre 600 i 1.500 euros. Seria bo que aquestes multes s'incrementassin a fi que tenguessin un efecte dissuasiu. També haurien de tenir una càrrega important les que s'imposin als hotelers i als establiments que subministren alcohol a uns turistes no excessivament interessats en la bellesa paisatgística ni en la riquesa patrimonial de l'illa.
Tanmateix, el Govern faria bé d'aplicar-se a ell mateix la part que li toca, principalment pel que fa a l'assistència sanitària que es dispensa al turisme porqueria. És impresentable que les ambulàncies es dediquin a recollir gats i que els serveis d'urgències de Son Llàtzer i Son Espases hagin de servir perquè aquests il·lustres visitants hi vagin a dormir la mona. Els metges i el personal sanitari han demanat en diverses ocasions que almenys s'instal·lin envelats a banda per atendre els guiris intoxicats i que no col·lapsin el servei d'Urgències, però aquesta petició ha topat amb el complet desinterès de les autoritats competents. Tal vegada també és oportú recordar que la despesa de la Conselleria de Salut en atenció a turistes estrangers és de 51 milions d'euros anuals. Sens dubte dins aquesta quantitat s'hi inclouen casos de persones que realment requereixen atenció mèdica, però la major part correspon al turisme porqueria (no tan sols per intoxicacions, sinó també per bregues, accidents, etcètera).
Qui fa el balconing, que el pagui, sí. I que els serveis mèdics no es vegin desbordats per aquesta casta de turisme. Ara bé, això només són mesures elementals i de primera instància, no en direm pegats però gairebé. El debat sobre la reforma, reorientació o com se'n vulgui dir del model econòmic de Balears (ja que la Conselleria de Negueruela du aquest nom en primer terme) continua estant no per fer, sinó per començar. Algú dirà que ja s'han fet passes, però no les podem comptar com a tals. No ho és, per exemple, reformar hotels que queien de vells (a costa, en gran mesura, dels doblers públics) per convertir-los en quatre estrelles que continuen situats al mig de zones completament degradades. Això no és reorientar cap model econòmic, sinó fer-se el viu. Com sempre.