El sector del vi i els anomenats 'periodistes'

Pel que fa al sector vinícola –i entenguem per sector els subjectes, però també tots els objectes, directes, indirectes i circumstancials–, hem tingut un estiu mogut. Parlem, quan parlem de vi, del terrer, però hauríem també de parlar del terrari.

El periodista de vi o el comunicador (digueu-ne com vulgueu, excepte winelover i influencer) hauria de tenir un paper concret: divulgar. El vi és el protagonista i, per extensió, els que el fan. Mai, el periodista o comunicador (winelover i influencer) hauria de ser el protagonista del post o de l’story (o de la notícia). No és important, no és rellevant saber si tal periodista o comunicador (winelover i influencer) ha estat el primer a tastar el Vinya de l’Escrot, a 1.000 euros l’ampolla, amb el seu gran amic, l’enòleg Pere Camàndules, que duu el projecte El sablazo. No és important que Pere Camándules l’hagi convidat a dinar al Bistrot Gastronòmic La Clavada, on han demanat unes gambes que fotografia com pot amb les ulleres de prop. Tots nosaltres, si tastem un Vinya de l’Escrot, en voldrem compartir una foto. Però la foto no és per fer un elis, elis, no és per demostrar als altres periodistes que tu sí i ells no.

Les exclusives del món del vi són poca cosa, comparades amb les del món de la política. S’assemblen més aviat a les del cor. Expliques que el Marquès del Bon Prepuci s’ha barallat amb la instagramer Cochi Pezón, i aquesta baralla, fútil, el que diu en realitat és que tu coneixes el Marquès del Bon Prepuci o la influencer Conchi Pezón. Què aporta? No gaire.

No es tracta de fer fotos del que hem begut o menjat, per fer el mec. Es tracta de voler, molt fortament, que els viticultors venguin. Si volies una exclusiva, però no te la donen, i llavors ja no la vols publicar com els altres, el sector t’importa poc. T’importes tu.