Segregació i turisme en temps de relacions tòxiques

Noves dades, vells resultats: Palma concentra les zones amb més desigualtat de Mallorca i, alhora, els entorns turistificats presenten nivells significatius de vulnerabilitat urbana. Desigualtat urbana crònica. Aquesta era la conclusió que publicava l'ARA Balears aquesta setmana fent-se ressò de les novetats de l'Atles de les rendes de l'INE, el recurs que assenyala quins són els territoris més pobres i més rics de les nostres illes. Ara bé, podem gratar una miqueta més en tot plegat? Gràcies a una investigació que estic duent a terme al Màster Metròpolis (a la Universitat Autònoma de Barcelona), m’aventuro a fer-ho. M’aventuro a intentar explicar la relació del turisme i la segregació a Mallorca. No és una tasca senzilla. Abans, un avís pels navegants: cerqueu la definició de relació oberta i tòxica (o demaneu-la als vostres fills de menys de 30 anys). La necessitareu. 

Primer de tot, hem de partir d'una consideració prèvia. Quan fem determinades aproximacions de barri ric/barri pobre ens oblidem que la realitat social d'una ciutat és més àmplia. La dualitat, com ens recorda Peter Marcuse, és eficaç per assenyalar què va malament, però s'oblida de la majoria de gent que també és un fragment de l'estructura social urbana. A banda d’això, ens indueix a pensar una simple resposta redistributiva –o de caritat, si un és conservador d'arrel– sense acció en les causes. Així, d’acord, assumim que Palma concentra els més desiguals, però què passa amb la resta de l’entorn metropolità o illenc? I sí, els espais més turistificats es relacionen amb més vulnerabilitat social. Però, és només aquí on queden els efectes del turisme sobre la segregació?

Comencem per la primera pregunta. Efectivament, Palma és el municipi que concentra els més vulnerables, com a Corea o a Son Gotleu, i els més benestants, com els de Son Vida. Però no tots els mals venen de Jaume III vs. ‘La Sole’. Si considerem la segregació com un procés, llavors, pujant d’escala al nivell municipal, Palma no és el municipi que més contribueix a la segregació del seu conjunt metropolità –Palma, Marratxí i els municipis limítrofs als dos–. De fet, veiem que en la definició de l’índex de segregació global, molts dels municipis tenen un impacte més elevat que Palma. És a dir, que hi influeixen (i molt). Per què passa això? Senzill: perquè hi ha uns municipis metropolitans, especialment als pobles de la Serra –Bunyola o Esporles, per exemple–, que pertanyen a sectors ben posicionats de la població i que, a més –i aquí resideix el problema– són especialment homogenis. En resum, cal atendre, també, que entorns homogenis i benestants dels voltants han fomentat una segregació del conjunt, tot i que Ciutat sigui qui concentri els barris amb les polaritats extremes. La qüestió metropolitana hi és ben present.

Per altra banda, s'afirma que els espais turistificats (l'Arenal, Magaluf, Santa Ponça...) concentren seccions censals més aviat vulnerables. Ara bé, i el centre ric de Palma? Que no és, també, turisme nu i cru? Potser seria més: "Digues-me quin turisme tens i et diré la teva renda". Certament, els enclavaments turístics madurs, la ciutat resort, necessiten mà d'obra barata a segona línia de platja, que concentri vulnerabilitats. Ara bé, el turisme del tercer i quart boom –com afirmen Vives, Murray, Rullan i altres geògrafs de la UIB– basa el seu creixement en l'especulació de les rendes del sòl i no en la creació d'enclavaments intensius de treballadors. És a dir, treu els beneficis de vendre la ciutat al millor postor, sigui amb segones residències, lloguer turístic o amb experiències d'un turisme postmodern. Tot plegat, comporta que, o bé se situï en entorns de rendes ja elevades o que elevi les rendes del sòl –i de les persones que hi poden viure– per generar nous espais per a la indústria rei. En resum, gentrificació, expulsió i elitisme turístic.

Ara ve quan la cosa es posa complicada: Son Gotleu és vulnerable i no té turisme, de la mateixa manera que molts espais benestants no són particularment turístics. Per tant, no es pot inferir una relació espacial directa entre la turistificació i la segregació. Així i tot, com hem vist, el contrari tampoc es pot descartar. Per posar-ho com a metàfora: Si fossin dues persones de la meva generació, la Z, diríem que turisme i segregació tenen una relació oberta, complicada i tòxica. “S’entenen” dirien les amigues, però no sempre els trobes junts. Ara bé, quan sí que els hi trobes... poques vegades el resultat és positiu. Tot i que pot semblar un embolic –i tal com heu de fer amb les relacions de la meva generació– us animo a intentar entendre-la. Ens hi va la societat.

Com actuar, idò, davant aquesta realitat urbana? Primer, tant sí com no, s’ha de tenir una dimensió metropolitana de les polítiques. En segon lloc, es necessita una acció urgent en els efectes que té, seguint exemples com el Pla de Barris de Barcelona. En tercer lloc, recuperar en els discursos les necessitats dels espais turistificats, que la població mallorquina dona per perduts i aliens. En quart lloc, sobretot, s’ha d’entendre la complexitat de la segregació i de la turistificació. Només podrem assumir així, d'una vegada, la necessària limitació de venda de pisos als no residents, el decreixement de places i la generació d'una economia diversificada i des de baix. En cas contrari, d'aquí a uns anys, encara posarem els mateixos titulars als diaris i ens continuarem escandalitzant. Acabem amb les relacions tòxiques de la nostra ciutat com fem amb les de les nostres amigues. Ara per ara, hi som a temps.