Seguretat climàtica com a dret humà
El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) segurament ha establert, de debò, una referència històrica en haver condemnat el govern de Suïssa per la seva inacció contra el canvi climàtic. L’alt tribunal d’Estrasburg ha donat per bona l’argumentació segons la qual una política poc diligent en matèria mediambiental pot comportar vulneracions dels drets humans, començant pel dret a la vida. Així ho presentava la demanda presentada per l’associació KlimaSeniorinnen Schweiz, a la qual ha donat la raó el TEDH. Aquesta associació està formada per més de 2.500 àvies suïsses (la majoria d’elles, com podem llegir a la notícia de Laia Forès en aquest diari, passen dels setanta-cinc anys), però l’aire simpàtic d’aquesta dada no hauria de despistar-nos de la importància del fet: hi ha una sentència ferma d’un tribunal europeu que diu que governar sense tenir en compte el canvi climàtic, o sense dedicar-hi l’atenció i els esforços suficients, atempta contra els drets humans. La jurisprudència que s’estableix és important ara, i ho serà encara més si, com tot fa preveure, les eleccions europees de juny duen un augment significatiu dels partits d’extrema dreta i negacionistes al Parlament Europeu. I és important, també, perquè cal recordar que les sentències dels tribunals europeus són d’aplicació als estats membres de la Unió Europea, exactament igual que si fossin sentències emeses pels tribunals d’aquests estats. Això cal subratllar-ho en un país com Espanya, amb una magistratura que tendeix a oblidar, quan li interessa, les seves obligacions amb el dret comunitari. I amb un sistema autonòmic actualment ple de governs del PP i Vox, que troben un plaer especial a legislar des del negacionisme climàtic i contra els objectius marcats per l’Agenda 2030.
Una d’aquestes comunitats són les Balears, on, com se sol dir, sempre passa tot abans. Justament el Parlament de les Balears va ser pioner ara fa un any en aprovar la llei del benestar de les generacions futures, fruit d’una iniciativa legislativa popular promoguda pel GOB (una entitat ecologista de referència a les Balears), que va significar dues coses: un avenç important en la legislació contra el canvi climàtic i un èxit de la participació ciutadana, que veia com una ILP es convertia en llei gràcies al consens polític de totes les forces progressistes. I amb l’oposició, no cal dir-ho, del PP i Vox, que recentment han contraatacat amb una desregulació urbanística del sòl rústic que constitueix, a la pràctica, una lletra de convit i carta blanca a l’especulació desfermada.
La sentència del TEDH no tracta tan sols de les exigències de les padrines suïsses sinó, justament, del futur dels europeus. Bona part de la discussió política ja tracta, i tractarà encara més, de l’enfrontament entre aquells que intentin imaginar un urbanisme que pugui respondre a l’emergència climàtica i als canvis demogràfics i socials, i aquells que s’estimin més escurar les darreres restes d’un model caduc d’explotació intensiva del territori, tant rústic com urbà.
