Senglars ultrasònics conduint
Tinc un amic que se n’ha comprat quatre de patac. 10,99 euros. 6 x 2 x 5 centímetres cadascun. Semblen escarabats però no es mouen. Són negres com la carretera, com la mort, precisament, per evitar la carretera letal. No els sentireu però fan soroll. Són xiulets ultrasònics que es posen als morros dels cotxes per espantar els morros dels porcs senglars que fan escac, i fins i tot mat, al nostre destí. Nyic, nyic.
Ara això també ho han de sentir criatures suposadament humanes que no volien sentir ni amb ultrasons, ni amb crits, ni amb dolby surround el que fa anys que sabem: la multiplicació dels porcs senglars, i també d’altres animals, és un perill per a les vides, la pagesia i el país. Gairebé el trenta per cent dels accidents de trànsit a Catalunya els provoquen bèsties salvatges, sobretot senglars i cabirols. Ho diu un informe detallat dels Mossos d’Esquadra. Un trenta per cent més que el 2021. I en només quatre anys els accidents protagonitzats pels senglars han augmentat un noranta per cent. No hi ha comarca catalana que se n’escapi. I en algunes demarcacions ja voregen la meitat dels sinistres: Pirineus (48%), Catalunya Central (46%) i Ponent (42%). On hi ha menys gent, hi ha més animals. Nyic, nyic.
Aquests xiulets siderals, que cada cop veiem en més cotxes, són com aquelles cintes moribundes de sants i verges que penjaven als retrovisors interiors dels automòbils per protegir-nos dels accidents. Són actes de fe quan ja no es pot creure en res. Ahir era un bocí tèxtil, avui un tros de plàstic. El veritable problema és que la Catalunya senglar és la Catalunya real. La que molts no volen veure ni sentir. No hi ha xiulet prou atòmic per fer-l'hi esclatar a les orelles a tota aquesta plaga d’éssers irracionals que es pensen que els senglars, i d’altres animals, lògicament i naturalment bàrbars, són bebès innocents per humanitzar. Els que abans es gastarien una pasta ingent per muntar escoles bressol per a senglars que evitar que les persones no tinguin accidents. La Catalunya animal salvarà un senglar i després es fotrà un nugget de pollastre i negarà, fins i tot si el tortures, que aquell tros descongelat és realment un pollastre. Nyic, nyic.
Ja queda menys perquè bandes organitzades de primats bípedes denunciïn que aquests xiulets contra senglars provoquen danys irreversibles als aparells auditius de la bèstia. Ja queda menys perquè aquesta fauna de dues cames i neurona teranyina subvencioni legalment la compra de xiulets antihumans per armar els senglars perquè puguin travessar més segurament la carretera. Un western apocalíptic. Pim, pam, pum. I l’objectiu aconseguit: que Catalunya estigui cada cop més buida de persones i més plena d’animals. Nyic, nyic, ja no rondinen els senglars.
Les bèsties riuen. Aplaudeixen. Es reprodueixen, es multipliquen. Manen. Governen. Es feliciten pel bon rumb del viatge: l’augment d’accidents. El negoci va bé. A cada carretera restaurants casolans, populars. Menjar per entaular-se o per endur-se. Humans a la planxa, a la brasa, a la cassola, arrebossats. I tot amanit amb el triomfal fil musical de gana eterna: nyic, nyic. El paradís.
