Ets sents plenament espanyol?
“¿Tu ets sents plenament espanyol, per poder defensar un escut, una nació, una bandera, un himne?”, li van preguntar a Laporte, jugador de la selecció espanyola de futbol nascut a França i que havia jugat amb les categories inferiors franceses. La frase anava tan carregada de símbols patriòtics que més que una pregunta semblava la fórmula d’un jurament abans de poder-se posar la samarreta. Hauria estat bé que Laporte hagués contestat al periodista què vol dir “plenament espanyol”. ¿Anar a firmar contra els indults? ¿Pagar els impostos a Espanya? O li hauria pogut dir que sí, que no patís, que se sabia de memòria la lletra de l’himne. El periodista va buscar la qüestió identitària, que sempre té audiència, però el patriotisme no té res a veure amb ser un bon futbolista. I pel que fa als futbolistes, primer és la seva titularitat, la seva carrera, el seu prestigi, els seus ingressos, i després ve (si ve) l’escut, la nació, la bandera i l’himne.
