La senyora R. és molt diligent
Un cop més, la senyora R. va dir a la família que el lavabo estava molt brut, que no podia ser això de dutxar-se i no treure els pèls del xuclador, que la tassa estava fastigosa, com la d’una pensió barata, que no podia ser. I els fills i el marit, un cop més, li van prometre que ho netejarien (dissabte, que entre setmana van molt cansats). Diumenge, la senyora R. va enviar una foto de la brutícia –augmentada– al xat familiar. Avui, abandonada tota esperança, arriba de la feina (fa de correctora en una editorial) i s’hi posa.
La tapadora del vàter, que fa una mica de joc, té brutícia sota els cargols. A dins de la tassa hi ha una mena de cascades groguenques, de l’aigua que baixa i, per la calç, fa tosca. Costarà de treure. A baix, també, hi ha un to marronós. A la tapadora, per la part de sota, esquitxades de l’escombreta. Els pèls, secs, són allà, al xuclador.
Deixa el fregall a terra i tira un raig de detergent a la tassa, com als anuncis. Però no havia llegit que és amoníac, i, ajupida com està, l’olor del gas tòxic li fa fer un cop de cap enrere. Les ulleres, pel gest violent, li cauen a dins de l’aigua. Estossegant, i encara sense pensar, amb els ulls plorosos, fica la mà allà dins per recollir-les. Quan les treu, la mà està tota vermella i li cou.
S’aixeca, com pot, per rentar-se-la. Però ensopega amb el fregall, a terra i, fent tentines, cau de cul, com un pallasso tràgic, dins de la banyera. Cop de cul i cop de cap contra l’aixeta, que, per l’impacte, s’obre. L’aigua de la dutxa la remulla del tot i, això sí, dilueix la sang del trau, que raja i raja sense aturar-se. Quan li sembla que es podrà aixecar fa un xiscle! L’aigua, primer, sortia freda, però ara crema molt. L’apaga, precipitadament, i allà es queda. Primer esclafeix a plorar. Després, esclafeix a riure.
No els hi pot explicar, als seus, el que ha passat, la titllaran de maldestra. Però no com a les maldestres de les pel·lícules, on tothom, sobretot ell, li riu les gràcies, movent el cap, de tan encantadora que és. Com a les maldestres de la vida real, on tothom fa cara de sembla mentida i li retreu, amb cara enfadada, que sigui així. No, no, no ho pot explicar. El que ha de fer, abans que arribin, és netejar la sang.
