Senyors polítics, no robin la protesta als pagesos

PalmaLa tractorada de dilluns va ser històrica, és cert. Tant pel nombre de participants –més de 300 tractors– com per la profunditat de la crisi del camp, que s’enfronta a la incertesa que genera el canvi climàtic sense una aposta decidida de les institucions per acompanyar els pagesos en aquest camí. Però també va ser històrica perquè molts vàrem poder contemplar en directe com tota la classe política es vol apropiar d’aquest moviment.

Bastava fer una volta pel centre de Palma. Diputats del PP esperaven els tractors a la plaça de Joan Carles I, on es varen fer un vídeo aplaudint els agricultors que passaven davant d’ells. Els polítics del segle XXI sempre van acompanyats de la seva pròpia càmera, algú que corre darrere d’ells per captar imatges emotives, simpàtiques o de forta càrrega política. Així, sempre tenen a punt una píndola per a les xarxes socials. Perquè si no et passes 24 hores al dia explicant que estàs fent, és com si no fessis res.

Menció a part mereix la batlessa de Campos, Xisca Porquer, que no es va conformar amb pintar-la a una foto normal i es va aferrar a la pancarta d’Asaja com si fos una agricultora més que espera les ajudes per fer front a la sequera. Això sí, una vegada feta la foto, no se la va tornar a veure –cal dir que que també va donar suport als tractors que es varen desplaçar de Campos a Palma, que no cada dia té una l’oportunitat de participar en una desfilada de tal magnitud. També varen passejar per davant de la Delegació del govern espanyol els representants de l’extrema dreta, que, en lloc d’optar per un vídeo fent mamballetes, en varen fer un altre de declaracions d’aquestes que els agrada tant fer, amb un punt d’agressivitat i deixant clar que sense Vox arribaria l’apocalipsi pagesa perquè els progres de l’agenda 2030 el que volen fer és posar fi al camp de tota la vida, les tradicions espanyoles i la llibertat dels ciutadans per fer totes les emissions que considerin oportunes.

Els representants de l’esquerra varen ser més discrets in situ, però també varen omplir les xarxes de mostres de suport a la pagesia. Enrere queden vuit anys de Pacte, durant els quals es va prometre, per exemple, fer unes eleccions al camp que no s’han convocat des de 1978, en ple segle XX –aquesta promesa la podem atribuir a un director general de Podem que ha conservat aquest càrrec amb el PP, i que ara no pot fer com si fos d’esquerres. Mentrestant, els pagesos anaven reclamant el que ja saben tots els polítics: no cobrar les ajudes del Fogaiba tres anys després de demanar-les –per si algú no ho sap, són competència d’algun conseller d’Agricultura que també va manifestar el seu suport absolut al sector–; un pla per afrontar el canvi climàtic –ara hi ha la decisió de posar-se a fer un pla, però pot ser que quan sigui realitat calgui un nou pla per gestionar el desert que seran les Balears–; menys burocràcia –un tema que el Govern pensa resoldre agilitzant la concessió de llicències urbanístiques–, i més consum de producte local –els hotelers no han dit ni mu, és clar.