22/6: Una seqüència

Aquests dies es pot produir una seqüència d’esdeveniments molt importants. Per aquest ordre: 1. El Consell d’Europa pot aprovar un informe que deixa molt malament la justícia espanyola, equiparant-la a la turca, en relació al Procés. 2. El govern espanyol pot atorgar uns indults parcials als presos polítics. 3. El Tribunal de Cuentas pot reclamar a una quarantena d’alts càrrecs del govern català una quantitat estratosfèrica, que comportaria embargaments de comptes, sous i propietats, com a responsables de l’acció exterior de la Generalitat. Són tres fets en cadena molt contradictoris, però que potser dibuixen allò que ara tendim a anomenar un relat. Si algú s’ho mira des de lluny, el relat podria ser aquest: Europa renya Espanya per la repressió a l’independentisme, Espanya edulcora aquesta repressió amb un indult puntual, però immediatament, a través del Tribunal de Cuentas, deixa clar que no abandona el fons de la repressió. A Europa li diu que ho arregla, però a la clientela més venjativa de l’opinió pública li diu que no es preocupi, que continua la mà dura. Segur que amb aquests tres fets, vistos de prop i amb detall, es poden fer també relats més complexes. Però molt sovint la millor explicació d’una cosa és la més senzilla.

Vicenç Villatoro és escriptor

stats