Seria graciós si no fos patètic

Les crisis entre el PP i Vox a les Balears ja són com una saga cinematogràfica digna de Luis García Berlanga, amb personatges una mica histriònics que fan tot el possible per acabar bé la pel·lícula, alguns feixistes a l’antiga i molta confusió. L’arma principal de l’extrema dreta durant el primer any de legislatura ha estat l’amenaça, i ni tan sols així ha aconseguit el que volia –recordatori: cap centre educatiu públic s’ha adherit al Pla de segregació lingüística. Així que ni el PP ni ningú esperava que aquesta vegada l’amenaça es fes realitat i Vox retiràs el suport parlamentari al Govern de Marga Prohens, que divendres semblava fins i tot alleugerida per llevar-se de damunt uns companys de viatge que només li han donat mals de cap. Ara bé, per davant té una bona papereta per continuar governant –llevat que els díscols de Vox tornin a exercir de trànsfugues i a plantar cara a la direcció estatal.

Podríem qualificar la situació de sainet, si no fos pel motiu que l’ha provocat: l’acollida d’un grapat d’infants que han arribat a l’estat espanyol tots sols i que no podran tirar endavant si ningú no se n’ocupa. Infants que, si tot va bé, algun dia seran adults, treballaran, pagaran impostos i contribuiran a la societat que els va acollir quan eren menors. Però si se’ls roba tota esperança, no els quedarà més remei que actuar com a desesperats. Per això aquest conflicte no fa gens de gràcia, sinó que resulta patètic. És clar que qualsevol excusa era bona per a l’extrema dreta per rebentar els governs autonòmics que compartia amb el PP, perquè Vox no és un partit que destaqui per l’agudesa dels seus raonaments ni la profunditat del seu ideari polític, on el racisme i la xenofòbia tenen un lloc preeminent.