Diumenge al vespre el director de TV3, Vicent Sanchis, entrevistava la flamant presidenta del Parlament, Laurà Borràs, des d’un majestuós Saló dels Passos Perduts. Sanchis arrencava amb les ja tradicionals introduccions poc televisives que es fan eternes. La segona meitat de la conversa va ser molt més interessant que la primera perquè el director de TV3 va començar a filar més prim i entrar en detalls. L’espectador ho va notar perquè Laura Borràs es va posar més a la defensiva. Quan Sanchis va voler aprofundir en el perfil ideològic de Junts, la presidenta del Parlament li va respondre com si fos una inquietud personal d’ell i no pas un tema d’interès periodístic: “Vostè no pateixi, estigui ben tranquil que nosaltres ens en sortim extraordinàriament bé...” Més que donar una explicació a la ciutadania demanava un acte de fe a l’interlocutor. Borràs és molt hàbil en la dialèctica i construeix argumentacions que inicialment semblen respondre la pregunta però que després s’allunyen subtilment de la qüestió. I Sanchis n’era conscient perquè estava molt pendent dels intents de Borràs d’escapolir-se. Quan Sanchis li va demanar que situés Junts en l’eix esquerra-dreta, Borràs va intentar driblar-lo: “És molt curiós que li estigui fent aquestes preguntes a la presidenta del Parlament perquè normalment a les presidències es parla de neutralitat...” I Sanchis va ser murri: “La neutralitat a vostè se li suposa...” I va insistir i posar en evidència que Borràs no tenia cap interès en aclarir-ho.
La màxima tensió va arribar quan Sanchis la va collar sobre les acusacions de prevaricació, frau, malversació i falsedat documental que recauen sobre ella. Per lògica periodística el director de TV3 va insistir en aquest assumpte. La raó és òbvia: cal analitzar com afectarà aquesta circumstància judicial en l’exercici del seu càrrec. El periodista va voler aclarir la naturalesa dels càrrecs que se li imputen. És el seu deure i el va exercir de manera impecable, amb cordialitat i deixant també que ella respongués sense interrompre-la. El periodisme és el mecanisme de control de qualitat democràtica i té l’obligació de fiscalitzar el poder. Borràs és la segona autoritat de Catalunya. En el moment de l’entrevista, el periodista està fent un servei al ciutadà i no pas a la convidada. Les entrevistes són un joc dialèctic entre dos interlocutors que a qui més ha de beneficiar és a l’espectador. Com més inquireixi el periodista més transparent haurà de ser el polític i tothom hi surt guanyant: un per fer bé la seva feina, l’altre per ser transparent i l’espectador per aclarir un context que li permeti construir-se una opinió sobre la qüestió. Una altra cosa és que les persones vinculades al partit o defensores a ultrança de la mateixa causa política preferissin protegir Borràs o que no s’abordés aquest tema. Però això ja no és feina ni de Sanchis ni del periodisme en general.