Els set mals de Palma

Ara que s'acosten les eleccions, no seria sobrer fer un balanç per a saber quins mals cal atallar o curar durant la pròxima legislatura. Les ciutats, com les persones, pateixen les conseqüències de les decisions, la deixadesa o els entusiasmes desmesurats, i Palma no n'és l'excepció, i no cal atribuir-ho tot als temps de la pandèmia.

Les ciutats són el reflex de les persones que les habiten, com diu Jane Jacobs: “Els carrers i les seves voreres, els principals d'una ciutat, són els seus òrgans més vitals. Què és el primer que ens ve a la ment en pensar en una ciutat? Els seus carrers. Quan els carrers d'una ciutat ofereixen interès, la ciutat sencera ofereix interès; quan presenten un aspecte trist, tota la ciutat sembla trista”. I hi afegiria també les paraules de John Steinbeck: “I una ciutat té emocions col·lectives”. Palma desborda emocions i des de fa un cert temps va perdent, per moments i dies, els seus encants, i pateix de mals que l'estan transformant en un bell animal ferit.

Per una banda, les artèries de la ciutat es col·lapsen amb el mal provocat per una circulació densa, embussos, aturades en doble fila... Sembla que totes les persones surten al mateix temps per a arribar puntuals a tots els llocs, estressats i malhumorats que sigui prest als matins o al final del dia, estressats i estressants conductors i persones voladores en patinets.

Palma, com un bell animal ferit, espanta la seva gent, ja no els dona més recer des que es van encapritxar uns altres dels seus encants i paguen al comptat per a tenir el privilegi de viure en el paradís, amb vista a la mar o al bosc, en casalots o cases humils... La qüestió és que tot està a la venda, mentre que a algunes persones no els queda més remei que dormir en parcs o qualsevol racó de la ciutat que pugui semblar acollidor. I barris sencers s'han transformat en un infern per als seus habitants, que només demanen poder descansar i clamen amb pancartes que adornen les seves finestres una mica de civisme a altres persones la major preocupació de les quals és sopar i celebrar la vida a crits.

Els murs d'alguns carrers ploren la falta de civisme de tots aquells que es creuen artistes urbans i no són més que disbauxats armats amb esprais que deixen darrere ells una petjada que no és més que el reflex de manca d'educació i falta de respecte a espais comuns, igual que totes aquelles persones que per egoisme desmesurat contaminen aire, mar i terra amb les seves burilles i tots els residus que generen després de les seves festes i moments de gaudir de la platja.

Palma, la bella ciutat, oberta a la mar i al cel, sofreix la depressió i l'estrès del descuit, i, com que s'acosten les eleccions, sembla que de sobte han vingut les presses de començar, en diferents punts, obres per embellir-la, però l'operació lífting, de moment, no fa més que causar més maldecaps als que habiten la ciutat. A estones, tot està tan tristament lleig que sembla que de tant estimar-la l'estem matant!