La Sexta i la imatge dels neonazis
Fa anys que La Sexta, servint-se de la seva presumpta etiqueta de cadena progressista, utilitza l’extrema dreta com a reclam disfressant-ho de voluntat informativa.
Divendres Equipo de investigación emetia el reportatge Los cachorros ultras, sobre grups neonazis. El terme utilitzat en el títol blanquejava i fins i tot entendria el paper d’aquests individus.
Si bé és important que els mitjans de comunicació alertin dels perills associats a l’extrema dreta, cal fer dues consideracions importants sobre la tasca d’Equipo de investigación. La primera, que d’investigació no n’hi havia cap. En tot cas era un retrat o un quadre de costums sobre un grup de neonazis. La necessitat del periodisme de seduir l’audiència ha comportat una banalització del terme investigació. Investigar suposa posar al descobert qüestions que s’intenten amagar i fer-ho a contracor dels implicats en el cas. Equipo de investigación va exposar unes circumstàncies que ni són secretes, ni revelen res de nou i ni tan sols van en contra dels interessos dels neonazis que apareixien en el reportatge. I aquí és on cal aprofundir en la segona consideració sobre el reportatge. El plantejament narratiu de Los cachorros ultras fins i tot podia contribuir a la popularització del protagonistes. Equipo de investigación va ser més un altaveu que una amenaça per a ells.
L’entrevista a Isabel Peralta, líder del grup feixista, es limitava a una selecció de declaracions de la neonazi. Ella s’expressava amb serenitat i comoditat, no s’interferia el seu discurs amb contradiccions ni se la posava en evidència. La situaven en una sala plena de cadires, com si fos una aula, convertint-la gairebé en un personatge acadèmic.
Els dos testimonis que apareixien com a contrapunt del discurs feixista durant el programa servien de simple equilibri informatiu. Però el reportatge no transmetia, en cap cas, la contundència combativa que s’hauria de fer servir quan es parla de l’extrema dreta als mitjans. Los cachorros ultras feia explícits els sistemes de reclutament, la ubicació dels locals i els espais de Madrid que freqüenten, convertint-se així gairebé en un servei informatiu per a interessats en integrar-se a les seves files. Mostraven amb claredat els seus comptes a les xarxes socials i permetia localitzar-los amb facilitat. El sensacionalisme informatiu que habitualment gasta Equipo de investigación, el llenguatge que utilitza amb voluntat d’escandalitzar, diluïa la denúncia del feixisme i en reforçava la imatge: mostrava els neonazis imposant l’autoritat al carrer, enfrontant-se a la policia i desafiant els periodistes d’una manera que s’ajusta al que desitgen aquests feixistes. Fins i tot feien servir els vídeos que ells mateixos pengen a les xarxes. Tal com van aparèixer els neonazis en el reportatge, és justament com ells volen ser mostrats a la televisió. Cap dels seus simpatitzants estaria descontent amb el que es va veure. I, per tant, és evident que Equipo de investigación va cometre una temeritat. I a LaSexta, aquestes imprudències se’ls acumulen amb massa facilitat.
