Shakira i nosaltres
Cap famós, cap ric, vol arriscar-se a multes i penes de presó per culpa de defraudar Hisenda. Cap famós, cap ric, vol sortir al diari o ser fotografiat a la porta dels jutjats. Vostè potser té un gestor. La Shakira uns “assessors”. Si el gestor o els assessors advertissin: “No has de fer això, que podria ser molt greu, i a tu et miren amb lupa”, la Shakira i vostè no ho farien.
Jo vaig tenir una gestora pirata. Em deia que l’anterior gestora m’ho portava malament perquè “em feia pagar més del compte”. A totes les professions hi ha aprofitats, esclar. Jo de números no en vull saber, vull escriure, i no sé quina part de calefacció tinc dret a deduir, ni si puc deduir la cadira del despatx, com sí que se la dedueixen els contractats que fan teletreball. Cada trimestre li dono les factures al gestor (un gestor nou, que si tingués un problema a Hisenda compartiria les despeses de la multa amb mi), i ell decideix. Ara sé, per desgràcia, que no puc “contractar” familiars (almenys tal com l’anterior gestora decidia) perquè hi ha l’ombra de la sospita. Em van investigar. La multa va ser per a mi, no per a ella. Continua exercint i penso que és un perill públic.
El gestor, l’assessor, té gran part de culpa en el suposat frau. I no parlo d’un frau com el del rei d’Espanya a l'illa de Jersey. Parlo de la misèria —que per a un treballador no ho és— de deduir-se roba, benzina o taxis segons la consideració de qui cobra per assessorar-lo, de demanar-li uns serveis a un cosí, fill o pare. El gestor és l’ideòleg. La Shakira no sap si és legal o no contractar en Milan d’influencer (m’ho invento).
Si la Shakira paga una multa, ¿no l’haurien de pagar, també, els seus assessors? Ella paga assessors perquè l’assessorin. Si fos ella qui vol defraudar, els assessors haurien de dimitir i denunciar-la. Si són els assessors els que l’enganyen perquè estigui contenta, alguna responsabilitat han de tenir. En un crim hi ha el cervell del grup i hi ha l’executor. M’ho diu el meu gestor d’ara, que no pot ser més honrat.