Ofegar la causa processalment. Desacreditar el jutge i el fiscal. Pressionar testimonis clau o oferir-los una ‘sortida’ a canvi del silenci (“Agafa el doblers i ves-te’n a Alacant. Canvia de vida”). Els missers del cas Cursach no van de bromes; ni amb els que fan nosa, ni tampoc amb els instructors de la causa. Els comentaris ‘en privat’ dels penalistes estrella sobre els quixots que fa anys que investiguen la màfia palmesana farien empegueir qualsevol que s’ho miràs amb una certa distància. La impunitat amb la qual operen alguns dels advocats que transiten pels passadissos dels jutjats conviden a la reflexió. Sense generalitzar.
El cercle del vici que irradia a partir del magnat de l’oci nocturn agafa una forma plusquamperfecta quan t’atures a observar-lo en moviment. És una baldufa que acaba de tocar terra, i gira hiperbòlica fins a fer-se invisible. Policies corruptes, comandaments silents que miren cap a un altre costat, cocaïna i prostitutes, polítics comprats, sicaris, traficants, connivents i tot un equip d’assessors. Experts fiscals amb trajectòria curvilínia, lletrats de prestigi, economistes que trepitjaren el MIT.
A Itàlia en saben més, i tenen més ofici, però aquesta Sicília de pa amb oli, barroera i un punt naïf, comença a ser carn de novel·la, bruta més que negra, fosqueta i bufa.
Penalva i Subirán han posat fi a l’'omertà'. Se l’han jugada i se la continuen jugant. El preu? Haver de mirar cap enrere de tant en tant, per ventura comprovar els frens... viure sense pau, en definitiva. Han tocat la fibra. La dels mafiosos, la dels que avalaren els mafiosos i la dels que cobraven dels mafiosos. Ho veurem.
La maquinària de MÉS amb el 2019 a l’horitzó s’ha posat en marxa, i es podria resumir amb el lema ‘Objectiu Santiago’. Pocs dubten que l’actual consellera de Serveis Socials sigui la millor candidata per a les pròximes autonòmiques. La dificultat és convèncer-la. De moment, la formació farà assemblea el pròxim febrer. Triaran els coordinadors (Bel Busquets és més que probable que continuï i David Abril ja ha dit que plega) i reformaran el reglament de primàries perquè aquestes es puguin dur a terme a la primavera.
Descobresc el musicòleg Xavier Carbonell a través del documental que n’ha fet Domènec Boronat. No deixen de sorprendre’m els tresors humans que guarden les parets de Ciutat. Més que recomanable. Descobresc també la figura d’Asja Lacis a través de la novel·la de Roser Amills. Reveladora.
Seria un error perdre’s dos muntatges escènics acabats de sortir del forn. Galejar, de Joan Tomàs Martínez, amb Laura Lliteras, Gypsy Nel·lo i Marina Fullana. Una joia d’ancoratges tel·lúrics. Molt bella. I La classe, escrita per Sergi Baos i dirigida per Joan M. Albinyana. La peça amb més arestes de les que he vist darrerament. Amb Rodo Gener i Óscar Múñoz. Imprescindible.
#SaFeixinaSíQueTomba