Un silenci cridaner i clamorós
L’anunci de la identificació d’Aurora Picornell serà impossible d’oblidar per a les persones que hi vàrem assistir. Les redaccions varen ser avisades amb mitja hora d’antelació que havien d’enviar algú a la Vicepresidència del Govern i que es tractava d’un tema de memòria històrica molt important. I quan es va saber que era ella, que ja l’havien poguda identificar, el silenci es va fer el senyor de la sala d’actes on es va dur a terme la roda de premsa. Va ser un clam, un crit silenciós, acompanyat d’una forta sensació de vertigen.
Per moltes sospites que hi hagués que les cinc dones que s’havien trobat a Manacor podrien ser les Roges del Molinar, sentir el nom d’Aurora Picornell era un fet històric –potser és el primer esdeveniment vertaderament històric d’aquesta legislatura, en la qual s’ha fet malbé aquesta paraula de fer-la servir tant.
Després del vertigen del primer cop, es varen obrir pas les explicacions de l’arqueòloga de Sociedad Aranzadi, Almudena García-Rubio. Així vàrem poder saber que els feixistes varen disparar tres trets al cap d’Aurora Picornell i que la varen trobar amb la seva ploma estilogràfica, un detall que ha assolit la magnitud que mereix. I ens va sorprendre que no la trobassin a Porreres, després de tants anys pensant que era allà.
Ara, dies després d’haver assimilat la notícia, és el torn de les sensacions contraposades, perquè moltes vegades els comportaments dels polítics enterboleixen la senzillesa de les coses. D’una banda, l’alegria perdura amb força, perquè cada assassinat pel franquisme que es recupera ens retorna una dosi de dignitat com a societat. I en el cas d’Aurora Picornell, ha retornat un referent de la lluita de les dones per ser subjectes polítics i fer la nostra aportació per a un món millor. Però, d’altra banda, em deman per què va fer l’anunci només un partit del Pacte. Alerta amb les paraules, perquè parlam d’un ‘pacte’. Sense l’impuls de tots, això no hauria estat possible. Es podria haver aprovat la Llei de fosses sense una presidenta del PSIB disposada a fer-ho? Sense una diputada de MÉS per Mallorca amb empenta per negociar? Sense uns continuadors de Podem engrescats amb la ingent tasca? Sense els batles implicats? Quina llàstima voler treure profit polític dels morts.
