De símbols, diades i polítics mediocres
Ara fa unes setmanes vaig anar a una festa a una llibreria de barri. Lletraferits, poesia i bon ambient. Tothom anava un poc a la seva, fins que va arribar el plat fort de l’esdeveniment: un cantautor va fer sonar unes quantes cançons folklòriques. A l’instant, grans i petits cantaven “A la ciutat de Nàpols, hi ha una presó, la vida mia…”. Us sona, veritat? Tothom a l'una. Gent d’edats, opinions i gustos distants s’unien, amb la veu, en l’imaginari col·lectiu.
I és que els símbols –i les cançons populars són això, símbols– són molt importants. Segons Benjamin Tejerina, els atributs comuns –cançons, banderes, festes, himnes, diades…– que fonamenten la identitat d'un grup social es converteixen en categories d'adscripció i identificació, marcant les fronteres dels 'nosaltres'. És per això que hi ha símbols que ens apel·len i ens desperten forts sentiments, i n’hi ha d’altres que no. Per exemple, els mallorquins podem vibrar veient un partit del Mallorca, cuinant panades o sentint una glosa, i, en canvi, no ens fa ni fred ni calor veure una Ikurriña o sentir una muñeira gallega. No és que siguem insensibles; senzillament, les coses d’altres terres no van amb nosaltres, i és ben normal.
És justament per tot això, per la importància que tenen els símbols per a una societat, que el govern del PP i Vox al Consell de Mallorca han iniciat una 'guerra cultural' contra els mallorquins. Una part d’aquesta croada quixotesca és decidir quina és la diada oficial de l’illa. Així, com per art de màgia, i amb la força de la seva majoria parlamentària, han decidit que a partir de l’any vinent el dia de Mallorca serà el 12 de setembre. En conseqüència, s’elimina del calendari oficial la Festa de l’Estendard.
Però anem a pams. Què es commemora a una i altra efemèride? Idò la del PP i Vox simbolitza la jura del rei Jaume II de la Carta de franquícies i privilegis del Regne de Mallorca el 1276, i la va inventar l’any 1997 la Unió Mallorquina de Maria Antònia Munar. En canvi, la Diada del 31 de Desembre commemora la conquesta catalana de 1229. Cal recordar que aquesta festa, la Festa de l'Estendard, se celebra des del segle XIII i és considerada una de les festes cíviques més antigues d'Europa.
No fa falta ser un crac per veure que darrere d’aquest estèril debat hi ha una clara voluntat de polarització política. I és que l’espanyolisme més recalcitrant vol eliminar qualsevol referència a l’origen català de la identitat mallorquina, com si reconèixer aquest innegable fet suposi una conversió col·lectiva a una fe pagana. És molt trist. Potser Llorenç Galmés i Marga Prohens haurien de llegir un poc més, per exemple, Pere Sales. Així descobriran que la construcció de l’estat liberal espanyol s’ha basat en la diversitat regional ja des del segle XIX, i, per tant, construir Mallorca és contribuir a la construcció d'Espanya. I aquí rau la clau de volta de tot plegat: la importància dels símbols radica en la seva capacitat per complir la seva funció, generar consens en la identificació. Si un símbol no aconsegueix això, té tendència a desaparèixer o ser reemplaçat, i això és el que passarà amb tot aquest embull de diades.
Perquè, tinguem-ho clar, la Diada de Mallorca és i serà dia 31 de desembre. Almenys per a aquells que creuen que Mallorca ha de tenir una diada. Perquè a la resta dels mallorquins –siguem sincers– els són igual les diades i els símbols. De fet, si ho miram amb atenció, el 31-D és, amb diferència, la diada més concorreguda de l’illa. Comparem-la, si més no, amb altres dies similars, com el 12 d’octubre (dia de la Hispanitat), el 6 de desembre (dia de la Constitució) o l’1 de març (Dia de les Illes Balears). Veurem que el 31-D és el dia que mou més gent, i no és festiu!
Recordem que des de la dècada dels vuitanta del segle passat, el mallorquinisme social, cultural i polític ha abraçat la Festa de l’Estendard com una jornada de reivindicació dels drets col·lectius, transformant-la d'un acte folklòric estantís a una commemoració reivindicativa. La primera celebració de l'Estendard com a diada documentada és de l'any 1978, en plena Transició, quan el PSM va commemorar la "Diada Nacional de Mallorca". Els nacionalistes d’esquerres van convocar una concentració a la plaça Major de Palma, cridant tots els partits, organitzacions sindicals, socials i ciutadanes a unir-s'hi. Des de llavors ençà, s’ha celebrat cada any, i avui desenes de pobles d’arreu l’illa fan algun tipus d’acte al voltants del desembre per recordar els nostres orígens.
En definitiva, l’any vinent, dia 12 de setembre, els fatxendes intentaran esborrar una de les festes cíviques més antigues d’Europa, substituint-la per una diada de politicutxos, canapès i discursos que no interessen a ningú. Ells s’ho faran. Mentrestant, la Diada serà sempre del poble.